La SICAV és un híbrid d'inversió a cavall entre una
societat anònima i un fons d'inversió amb la particularitat que tributa al 1%
en l'Impost de Societats, mentre tot els altres tributen un 30%.
Aquest vehicle d'inversió, exigeix un capital mínim de 2,4
milions d'euros i 100 partícipants o accionistes, és el favorit dels rics i
famosos.
Com podeu veure un fart de retalla i fer-nos-les passar
canutes i els super-milionaris intocables, ells no cal que col·laborin aixecar
el país.
Res…Aquesta
informació és per si algú us sobra uns “millonets”.... d'euros i voleu estalviar-vos
alguns calerons.
Escoltant aquesta cançó podem veure que la crisi ja fa temps que roda pel país, el que passa es que els diners no se'ls han acabat fins ara... ja fa anys que estan espolia'n al país!!! Fins que... "D'on no n'hi ha no se'n pot treure".
Temps era temps hi havia, en un poblet medieval, un baró de mala jeia, que a tothom volia mal. Amb carrosses d´or i plata passejava tot superb pel seu terme que moria d´esquifit i famolenc. Xics i grans mig morts de gana, li sortien al seu pas, demant-li amb ulls plorosos, que tingués d´ells pietat, però ell somreia i burleta els cridava en veu de tro: "A pencar, males abelles, necessito molt més or".
Els diumenges a la tarda s´organitzava un gran joc: "Vilatans, vinga a la festa, a la festa de la mort! Vull setze joves per banda amb espases i garrots a fer d´escacs a la plaça i que guanyin els més forts" Xics i grans, mig morts de pena li sortien al seu pas, demant-li amb ulls plorosos, que tingues d´ells pietat, però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro: "A jugar, batua l´olla, que a mi m´agrada aquest joc!"
Un joglar passà pel poble, avançada la tardor, que amb senzilla veu cantava i així deia la cançó: "Ai de poble, ai de la vila, que te un lladre per senyor, si vol pau que sigui justa, l´haurà de guanyar amb suor". Xics i grans,tots l´escoltaven, li donaven la raó, els naixía l´esperança, van anar a trobar el baró, però ell somreia i burleta els cridava amb veu de tro: "Us faré tallar una orella, si escolteu al trobador!"
Els vilatans es negaren a pagar més els tributs, a palau armats anaren i parlaren sense enbuts: "No et volem per baró nostre, no et volem,veste´n d´aquí, que si et quedes, ai de tu, a la forca has de morir". Xics i grans, tots a la una, li cantaven la cançó: "Ai de poble, ai de la vila, que té un lladre per senyor", però ell callava i de ràbia se li corsecava el cor, mentre le poble repetia la cançó del trobador: "Ai de poble, ai de la vila, que té un lladre per senyor, si vol pau que sigui justa, l´haurà de pagar amb suor".
Una casa és transformaen una llarquanpodeuescriure"T'estimo"
sobre la pols delsmobles.
Josoliapassar
almenys8 horescada cap desetmana perdeixar-ho totperfecte, "per siveniaalgú". Al final, vaig entendre queningú "venia"
perquè tothom estava vivint lavidaipassant-s'ho bé! Ara, si vealgú,
nohe d'explicaren
quines condicionsestàcasa meva:
estan mésinteressats aescoltar lescosesque
he fetmentreviscla vida i emdiverteixo.
Per sino t'hasadonat...La vida éscurta:
passa-hobé!
Neteja, si cal, però...
Seria millorpintar un quadreo
escriureuna carta, fer unesgaletetesoun pastís, xuclarla cullerao plantaruna llavor, pensarsobre la diferència entre"voler" i"necessitar".
Neteja, si cal, peròno hi ha molttemps ...
Amb toteslesplatgesque hi ha pernedarimuntanyesper escalar, riusper navegar, la cervesaper prendre, música perescoltar, llibres perllegir,
amicsper estimar ivida perviure.
Neteja, si cal, però...
El mónallàfora:amb el sola la cara, l'aire als cabells, la neuque
cau, un xàfec... Aquest diano tornarà...
Neteja, si cal, però...
Tinguesen compteque la vellesaarribaràino serà
comara...
I quanet toquianar-te'n,
tambéetconvertiràsen pols.
FLO6x8 És un grup de gent que comparteix unes inquietuds comunes, com ara el flamenc. L'afartament de l'espoli de la vida al planeta a càrrec dels bancs i al silenci generalitzat amb què es respon a aquest espoli, han fet que és manifestessin d'aquesta forma tan peculiar, OLE!!!