CALÇOTADA

Arriba l’època dels calçots, en qualsevol moment sentiré Calçotada a ............ M’encanten els calçot i sobre tot la salsa romesco que és el toc de gràcia.

A la gent que no els hagi provat, els recomano, de ven segur no els decebrà.

Hi pels que no ho coneixeu, us faig una breu explicació.

Calçot es denomina al cultiu de la Allium cepa o ceba, la Blanca tardana de Lleida, que es produeix en àrees properes a la costa de Catalunya sobretot a les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès. També és típic de la zona oriental d'Aragó i de la zona de Castelló limítrof amb la província de Tarragona. Protegit per una denominació d'origen pròpia, el calçot de Valls es caracteritza per una longitud de 15 a 25 cm (part blanca) i un diàmetre, mesurat a 5 cm de l'arrel, d'entre 1,7 i 2,5 cm.

L'origen dels calçots és objecte de debat: una de les versions més comunament acceptades afirma que es deu el seu descobriment a Xat de Banigues, un camperol de finals del segle XIX de la zona de Valls, que per distracció, va preparar a la brasa unes "cebes" que sobreescalfa. Es van cremar tots per la part exterior i, en lloc de llençar-los, va pelar les capes més externes cremades, descobrint que el seu interior estava molt tendre i saborós.

El calçot forma la base de les populars calçotades, que s'han convertit en una festa en la qual es consumeixen amanits amb una salsa especial, la salbitxada, o salsa romesco.

Cuits al punt, la capa exterior dels calçots es calcina, sobre les brases dels sarments deixant l'interior tendre i cremós. Tradicionalment es porten a la taula sobre una teula de fang o s'empaqueten amb paper de diari, que ajuden a acabar de coures i conservar-los calents. El procediment d'ingesta es, arrencant la capa carbonitzada amb les mans cosa que fa inevitable embrutar-se, per la qual cosa és tradicional posar-se un enorme pitet que arriba del coll fins als genolls. Les dates típiques per degustar aquesta espècie de ceba dolça és durant els mesos d'hivern i primavera. És costum acompanyar-los amb un bon cava català (per als calçots) i amb els vins de la zona, (per una bona graellada de carn de segon).

No se a vosaltres però se m’ha fet la boca aigua nomes de parlar-ne.