La festa de Sant Valentí com a patró dels enamorats a Catalunya no té el ressò d’altres països, ja que la majoria dels catalans celebren la festa dels enamorats per la diada de Sant Jordi (23 d’abril); de totes maneres, sempre hi ha parelles que es fan algun "detallet". Tampoc és que hi hagi massa temples dedicat al sant al nostre país, valgui com a exemple que a la diòcesi de Girona només hi ha una ermita sota el seu nom situada a Sant Valentí de Salarça (Beget).
Com que la tradició diu que el 14 de febrer els ocells s’aparellen, va ser costum a Catalunya relacionar Sant Valentí com a patró dels caçadors d’ocells, i és per això que durant tot aquest dia tenien prohibit matar-los. Llàstima que només fos per aquesta diada! Pobre Sant Valentí!, no crec pas que li agradi gaire això de protegir a persones que maten ocells!
Una de les poblacions amb força devoció a Sant Valentí havia estat Ribes de Freser, on hi ha uns goigs dedicats al sant que el relacionen també com a protector perquè no caiguin pluges torrencials. Diuen així: "Quan la llagosta venia, d’ella ens vau deslliurar, quan tot per pluja patia, féreu eixir lo sol clar". En aquesta vila s’havia fet una festa molt solemne.
També cal tenir en compte que a Manresa i a tota la comarca del Bages s’havia invocat Sant Valentí perquè fes parlar clar i de pressa els nens petits. És per això que si algú és molt xerraire se li digui que la seva mare devia prometre’l a Sant Valentí quan era infant.
Hi ha refranys típics d’aquest dia relacionats amb la meteorologia i la natura com aquests: "Per Sant Valentí els vents aquí", "Per Sant Valentí l’ametller a florir", "Per Sant Valentí floreix el romaní" o "Per Sant Valentí la garsa puja al pi".
Text extret de : http://www.telefonica.net/web2/elangeldelaweb/valhisto.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada