TURISME RURAL ...

Es tracta d'un esport nacional que abans es deia 'anar al poble'.

La diferència és que si vas al teu poble és gratis, i si fas turisme Rural vas a un poble que no és teu i pagant una pasta.
Per fer turisme rural no val qualsevol poble. Ha de ser un poble 'amb encant'.
- I què és un poble 'amb encant'? Doncs un poble que surt en una Guia de pobles 'amb encant'. Si és que cau pel seu propi pes.

A aquests pobles es sol arribar a través d'una carretera comarcal 'amb encant', que és una carretera amb tants sots i tantes corbes que quan arribes al poble estàs encantat de baixar-te.
I quan entres al bar intentes integrar-te amb els veïns.
- ¡¡¡Bon dia, paisans!!! Què és el típic d'aquí?
I el del bar pensa: 'Doncs aquí el típic és que vinguin els piiiiiiiii de la ciutat els caps de setmana a deixar-se 1200 euros.
El següent és allotjar-se en una casa rural o 'casa amb encant', que és una casa adornada amb molts atuells i rests d'alls al sostre, que no té ni tele, ni ràdio, ni microones.
Això sí, té uns mosquits trompeters que a la nit fan més soroll que una Derbi.

Després t'adones que els del poble viuen en unes cases que no tenen cap encant, però tenen jacuzzi, parabòlica, internet i porter automàtic.

La teva casa no té porter automàtic, però té una clau que pesa mig quilo.
Una altra avantatge que té fer turisme rural és que pots triar entre una casa buida o viure amb els amos. Fantàstic.
Et vas de vacances ia més de la teva has d'aguantar una família postissa. Que a la nit tu vols veure la pel lícula, ells els documentals, i et planteges:
'Qui mana més, jo que he pagat 600 euros o aquest senyor que viu aquí?'.
Doncs guanya ell, que té garrot.

I a sobre et diuen que tens la 'possibilitat d'integrar-te en les tasques del camp'. Que vol dir que et desperten a les cinc del matí per munyir a una vaca. No et fot? És com si et vas a una benzinera i t'has de posar tu la gasolina, o com si vas a un McDonalds i has de recollir tu la safata. O sigui, el normal.
Així que t'aixeques a les cinc per munyir a les vaques.
Que dic jo: per què cal munyir a les vaques tan aviat?
Si la llet hi és.
No es poden munyir després de l'aperitiu? Jo crec que això és fastiguejar per fastiguejar, perquè a la vaca li ha de sentar com una puntada a les mamelles que la despertin a les cinc del matí perquè li toqui les tetes un estrany.
Que la vaca et mira com dient: 'Oncle, si vols llet ves a la nevera agafa un tetra brick'. És que són ganes de molestar.

Però el 'encant' definitiu són les 'activitats a l'aire lliure'.
Com quan et posen a fer senderisme, que és el que habitualment es diu caminar, i consisteix, doncs això, a posar un peu davant d'un altre fins que no puguis més, mentre els del poble t'avancen en un 'tot terreny' amb aire condicionat.

Però tu encantat. Vas pel camp com abduït. Et tornes bucòlic i tot et sembla impressionant: veus una 'caca' de vaca i soltes:
'Ummmmmh quina olor a poble. " A poble? A poble no, olor de merda. Això sí, a merda 'amb encant'.

I tot, sigui el que sigui, et sap a glòria: a la fonda et posen dos ous ferrats amb xoriço i tu a la teva ciutat no et menges aquests ous, ni aquests xoriços. I li dius al cambrer:
- 'Escolti a què aquest xoriço és de matança?'
- 'Doncs gairebé, perquè a punt va estar de matar-se en la corba el del camió de Campofrío'.

De sobte escoltes unes campanades i dius:
- 'Ah!. Quina pau!. No hi ha res com el so d'una campana. '
I el del bar et diu: 'Però si està gravat! ¿No veus l'altaveu del campanar? '

En aquest moment et preguntes si els sons de les gallines i dels grills no vindran en un CD: Rural Mix2011 ',' Els 101 Majors Èxits campestres. '
De l'únic que estàs segur és que els mosquits trompeters són de veritat. Que sembles un Ferrero Roché amb varicela.
Jo crec que, de dilluns a divendres, la gent d'aquests pobles viu com tot el món, però el cap de setmana distribueixen per la carretera a uns oncles disfressats de pastors i quan veuen que s'acosta un cotxe, avisen als del poble amb el mòbil:
- 'Eh, que vénen els del turisme rural'! I canvien el cartell de 'Videoclub' pel de 'Taverna', deixen anar uns gossos coixos pels carrers i sentin a l'entrada del poble a dos avis fent espardenyes, que després et compres unes i et surten més cares que unes Nike.
En fi, jo crec que un muntatge tan gran com aquest no pot ser obra de persones aïllades. Estic segur que estan implicades les autoritats.

M'imagino a l'alcalde: - 'Estimats paisans: aquest estiu, per incrementar el turisme, anem a importar més mosquits trompeters, que l'any passat van tenir molt èxit. I vull veure a tot el món amb boina, res de gorretes de Marlboro. I feu el favor de pintar les celles, que no sembleu de poble! I les àvies gens de top less en el riu, que espanteu als mosquits .. Ah, i per cert: Aquest any no cal que ningú faci de ximple del poble. Amb els que vénen de fora ja val!

5 comentaris:

  1. en aquest pais el turisme rural esta molt mal entès i se'n hauria de dir turisme de garrotada.
    Jo he viscut molt a França el turisme rural i t'asseguro que no te res a veure, es barat, gent molt amable i no has de compartir i ni aixecar-te a munyir a les cinc del matí. En aquest pais, si no hi posen fre passarà el mateix que amb la paella i la sangria, que ja no ho vol ningú

    ResponElimina
  2. A veure tot i que em sembla que aquest text té molta part d'ironia i segurament, també una part de realitat, en aquest cas has topat amb una defensora del turisme rural. Potser perquè jo vinc d'aquest mitjà i com que no tinc una casa al poble...
    Faig turisme rural des que va començar pràcticament. La veritat és que he provat moltes cases al final m'he quedat amb dues o tres, on m'hi trobo molt a gust. Això no vol dir que tot sigui meravellós, per exemple et diuen que pots fer moltes activitats i a l'hora de la veritat no és així. En quan a la gent que m'hi trobo , hi ha qui sembla que va a colonitzar al país, però també he trobat gent encantadora. A més com que sempre hi vaig sola, de seguida m'enrotllo amb la gent i a mi m'agrda també per la tranquil·litat. Potser és per les meves circumstàncies personals...però a mi que no em portin a un hotel.
    Una abraçada
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Quin far de riure amb la teva entrada JAjajajajajaj.................

    ResponElimina
  4. Jo també he rigut molt, però amb molt d'"encant".
    Una abraçada encantada.

    ResponElimina
  5. Molt divertit...
    Crec que els pitjors no son els turistes en general, els pitjors son els que son descendents del poble i venen recuperant les cases dels avis.
    Molts ho fan perquè els resulta més econòmic, però en canvi es comporten com si fossin els amos de tot el poble i els pobres que hi viuen tot l'any els hi haguessin de donar les gràcies...
    La realitat és que mentre aquests han de passar les vacances en una casa mig en runes, els del poble marxen a veure món...
    Remarco que, gràcies a deu, només ho son uns quants, però de vegades costa de pair-los...

    ResponElimina