TENS INFOXICACIÓ???

Limitar la 'infoxicació'

La infoxicació i atordiment mentals provocats per l'excés d'informació a la que estem cada vegada més exposats pot ser una font d'ansietat, confusió i aïllament.

Totes les espècies recullen i assimilen la informació essencial per a la seva supervivència.

Només si descartem la informació que no necessitem, aconseguirem centrar l'atenció en allò que ens és vital. En canvi, si el nostre cervell rep una pluja constant d'estímuls, correm el risc d'ofegar-nos en un mar d'informació que serem incapaços de gestionar. Quan això succeeix, la informació es converteix en infoxicació.

Més és menys

La infoxicació és un neologisme encunyat pel físic i expert en comunicació Alfons Cornella per definir l'excés d'informació. Aquest terme descriu l'estat d'estrès que pateix l'ésser humà davant l'actual sobrecàrrega intel·lectual. Als Estats Units fins i tot s'ha tipificat un nou trastorn psicològic, l'IFS, Information Fatigue Syndrome, que es pot traduir com síndrome de fatiga per la informació. La persona que la pateix experimenta confusió mental, angoixa i por de col·lapsar-se.

En l'origen d'aquest trastorn hi ha el volum creixent d'estímuls que ens assalta diàriament. La informació que generem i rebem es multiplica cada vegada més i ens sentim angoixats davant la impossibilitat real d'estar al dia. Entre correus electrònics, SMS, missatges a la bústia de veu i trucades telefòniques, el globus d'informació al qual hem de donar resposta es va inflant exponencialment.

A aquests estímuls personals hem de sumar la ràdio, la televisió, la publicitat en els mitjans escrits i audiovisuals, els missatges que ens arriben quan sortim al carrer, a la feina, dins de casa amb la família ...

Tots aquests inputs sumats produeixen un esgotament intel·lectual creixent que pot derivar en diferents graus d'ansietat. La sensació que no podem amb tot acaba generant depressió i aïllament, ja que la persona infoxicada no perd l'esperança de posar-se al dia i es capbussa cada vegada més en el seu estrès comunicacional.

Cada dia veiem a executius que pràcticament xoquen amb els vianants mentre avancen pel carrer contestant missatges amb el seu Blackberry, o persones incapaces d'atendre mig minut seguit en una reunió o entrevista perquè el seu artefacte no para de vibrar amb l'entrada de cada missatge.

Sobre això, el novel·lista JB Priestly afirmava que "com més avancen els mitjans de comunicació, més ens costa comunicar".

Un mar d'estímuls.

Cronològicament parlant, no és tan llunyà el temps en què enviàvem una carta i esperàvem dues o més setmanes per obtenir resposta. Fa només un parell de dècades, si no estàvem a casa, ningú ens podia localitzar per telèfon ni rebíem missatges de cap classe fora de l'oficina o la llar. En el seu llibre Data Smog, el periodista David Shenk diu que el gran problema de la infoxicació és que té només 50 anys i l'espècie humana no s'ha pogut adaptar psicològicament a la nova situació. Assegura que "a mesura que multipliquem la informació, de ser bona passa a ser contaminant".

En un estudi realitzat als Estats Units, aquest expert assenyala que el nombre diari de missatges publicitaris que rebia un ciutadà en la dècada dels anys 70 era d'uns 500, que no són pocs, però avui li arriben més de 3.000.

Trobem un creixement semblant en altres tipus d'informació, i les persones amb un càrrec executiu estan exposades a deu o vint vegades aquest volum. S'ha calculat que un gerent típic, entre missatges i informes, ha de llegir un milió de paraules per setmana. És a dir: l'equivalent a empassar tres vegades el Quixot sencer.

El compositor nord-americà Steven Halpern evoca l'època en què Mozart componia les seves obres, a finals del segle XVIII. Assenyala que la ciutat de Viena era llavors tan tranquil·la que les alarmes d'incendi es podien donar verbalment. N'hi havia prou amb que un vigilant cridés des de dalt d'una torre.

En contrast amb això, Halpern assenyala que "en la societat del nostre temps, en canvi, el nivell de soroll és tan gran que sacseja els nostres cossos i ens aparta dels ritmes naturals. Aquest assalt del soroll i altres estímuls a través dels nostres oïdes, ments i cossos afegeix una càrrega extra d'estrès a tots els que intentem sobreviure en un entorn que, de fet, ja és altament complex ". Davant d'aquesta multiplicació del soroll informatiu val la pena que ens preguntem si és un error en la nostra evolució o bé té alguna funció en la supervivència de la nostra espècie.

La boca de reg d'Internet

Entre els factors que ens han portat fins aquí, sembla clar que l'arribada d’Internet ha estat clau per a la infoxicació. Com deia el pioner de la programació Mitchell Kapor, "obtenir informació d’Internet és com voler prendre un glop d'aigua en una boca de reg".

El periodista xilè Rodrigo Guaiquil reflexiona així sobre les conseqüències que ha tingut la Xarxa en la nostra vida quotidiana: "L'arribada de la informàtica, i molt especialment d’Internet, ha permès nombrosos avenços en els processos productius, però al mateix temps ha provocat un demolidor efecte secundari: la informació que existeix en tot el planeta es duplica actualment cada quatre anys. Davant d'això, és obvi que cap mortal és capaç d'estar al dia ni tan sols en la seva especialitat. Cal desenvolupar estratègies que permetin gestionar els immensos volums d'informació amb què ens bombardegen els mitjans o que es transmeten a través de les xarxes telemàtiques. Altrament, correm el perill que, entre tants missatges, no aconseguim comunicar-nos ".

Segons els experts, la clau estaria en comunicar-nos menys sovint i millor, així com a potenciar les formes pretecnològiques d'interrelació. Silenciar els telèfons i apagar el televisor durant el dinar familiar és part de la teràpia. De fet, tota desconnexió que ens retorni als vincles naturals amb altres éssers humans contribueix a desinfoxicarnos.

L'estat contrari sobrestimulació, a més d'esgotament i desgast intel·lectual, presenta els següents símptomes en l'individu:

Disminució de la capacitat de mantenir un diàleg continuat a través de mitjans no tecnològics.

Irritabilitat causada per la fatiga. La persona infoxicada salta a la mínima perquè se sent a la vora del col·lapse.

Percepció que el cabal de missatges als quals està exposat té absoluta prioritat en la seva vida, el que li genera angoixa si no pot llegir-los i contestar-los temps real.

Cerca d'aïllament per intentar contenir el mar d'inputs que escapa del seu control.

Incapacitat per desconnectar, fins i tot en situacions de compromís com un casament, una reunió de vells amics o un enterrament familiar.

Sentiment de caos quan, per una fallada en la xarxa, es deté temporalment el flux d'informació.

Si reflexionem sobre aquests símptomes, conclourem que l'addicció informativa és una poderosa droga amb importants seqüeles psicològiques i socials.

Del soroll al missatge.

L'expert entre moltes altres coses en el tractament de la informació Alfons Cornella, fundador de www.infonomia.com, analitza així les causes de la infoxicació: "L'amplada de banda, és a dir, la quantitat d'informació que rebem per unitat de temps, no pararà de créixer. Els estímuls creixen descontroladament i cada vegada és més barat enviar informació. Però amb la variable humana, l'atenció, passa justament el contrari: el temps que podem dedicar és cada vegada més curt, perquè hem de repartir la nostra quantitat finita de temps cada vegada entre més elements d'informació. La nostra atenció és el recurs escàs ".

En una societat en la qual difícilment podem viure al marge de la informació, per Cornella es tractaria de gestionar de forma més eficaç la nostra forma de comunicar-nos: "Cal dissenyar instruments per reduir el soroll informacional i augmentar la productivitat del nostre temps d'atenció. (...) Hem d'aprendre a comunicar més eficientment: explicar històries més de donar dades; sintonitzar el que volem comunicar amb el moment d'atenció del receptor, presentar la informació de manera útil i emocionant. És informació el que sorprèn, no el que ja sabem. Al final, la informació que arriba sense criteri o sense passió és soroll, i el soroll molesta ".

Aquestes mesures s'orienten als professionals que viuen de comunicar, una cosa que potser englobi a la majoria de treballadors. Tanmateix, és important que dissenyem estratègies per combatre la infoxicació on no hauria de produir: en l'àmbit privat.

Retorn al país de la calma.

Si en el nostre treball ens veiem exposats a una allau de dades que hem de gestionar, s'ha de compensar en el temps lliure amb una pausa en el flux informatiu que desgasta la nostra atenció. Només així aconseguirem descansar.

En exigir al cos i la ment més del que poden donar, quan acceptem el bombardeig d'estímuls com una forma acceptable de vida, generem quantitats ingents d'estrès. En el seu llibre Amb rumb propi, l'investigador de la reducció d'estrès i consultor Andrés Martín Assuer fa la següent reflexió: "Sempre que patim estrès, emprenem alguna acció orientada a eliminar aquesta sensació de malestar. Hi ha persones que en moments de tensió mengen massa, altres prenen molts cafès, abusen de l'alcohol o bé del tabac. Algunes mostren irritabilitat i es fiquen en discussions. Altres s'emporten el treball a casa i es treuen hores de son, treballant fins tard per posar-se al dia, per acabar descobrint que el treball continua creixent. Altres volen compensar l'estrès amb capritxos. (...) Cal recordar que l'estrès és impulsat per la por o la ràbia, així que hauríem de començar regulant aquestes dues emocions ".

Per tornar al país de la calma, hauríem de preguntar-nos què genera la por i la ràbia i veure si estan justificats.

En l'estressant àmbit de la infoxicació, tenim por a perdre alguna cosa important si ens desconnectem del correu electrònic o del mòbil, per no parlar de xarxes socials com Facebook o Twitter, que generen tones d'informació que no necessitem.

La ràbia de no poder amb tot només es soluciona amb un replantejament de vida que posi al seu lloc les veritables prioritats. Potser llavors ens adonem que no necessitem estar al dia de tot o saber el que fan altres persones en cada moment per portar una vida amb sentit.

Text de Francesc Miralles

Article a Integral 372