"CADA ALUMNE ÉS IMPORTANT"

Segons el Projecte PISA, els alumnes finlandesos de 15 anys tenen els millors resultats a nivell mundial, pel que fa a competències de lectura i en matemàtiques.

Com no sabia  res del sistema educatiu que tenen a Finlàndia m’he posat a investigar i us deixo uns quants punts interessants que he trobat.

La educació escolar i universitària és gratuïta.
Hi ha homogeneïtat en la qualitat dels centres escolars. No hi ha més de 10 escoles privades en tot el país. Els temes educacionals no són posats en el debat polític entre els partits.

La educació no està centrada en fer proves ni exàmens nacionals, s'ensenya per aprendre a ser un membre responsable de la societat, ètic i humà, i per donar als seus estudiants els coneixements adequats per enfrontar els canvis del futur i per seguir aprenent tota la vida. Hi ha un sentit d'altruisme i cooperació més que un sentit competitiu.

Existeix descentralització i autonomia per definir el currículum. Cada 5 anys, aquest es discuteix i modifica per part dels propis professors d'una localitat, sobre la base d'orientacions de l'Estat. Això implica que tots els professors defineixen les seves necessitats i participen en la generació dels seus plans i programes, a través d'un procés democràtic en què s'involucra als l' alumnes i apoderats a nivell local municipal.

La educació és inclusiva per a tots i totes. Els postulants a un centre escolar són admesos sense exclusió per les seves dificultats, tampoc hi ha separació de sexes. L'ensenyament està centrat en el nen. Els pares poden analitzar en conjunt amb els professors el pla d'aprenentatge personal dels seus fills.

Existeix una sòlida, minuciosa i gratuïta formació universitària dels professors, (per a mi el factor essencial). La professió docent està ben considerada i valorada socialment. Un 26% dels titulats del sistema escolar aspiren a ser professors. Per a ingressar a les carreres de pedagogia es fa una rigorosa selecció, només és admès prop del 10% dels postulants. El més rellevant en l'examen de selecció són les característiques personals i la vocació del postulant a pedagogia. El bàsic de la formació d'un professor és que ha d'aprendre a fer recerca, manejar teories, adquirir competències metodològiques i de metacognició, a produir coneixement a través de resultats d'aquestes indagacions, transformant-se en expert investigador. Al mateix temps tenen un 30% del seu aprenentatge com a pràctica, en estudis de casos i resolució de problemes reals. Això permet que els mestres no siguin mers repetidors de coneixements, sinó persones amb gran capacitat reflexiva. El constructivisme es practica en detall. Se'ls exigeix un grau de Mestratge segons els acords de Bolonya, per a això han de fer una tesi d'investigació. Els professors que volen tenen accés directe al Doctorat.

En el cas dels professors de l'escola bàsica, fins al nivell de 6 ° grau, estan preparats per ensenyar amb solidesa totes les assignatures del pla d'estudis. Durant més de 5 anys, han de formar-se en llenguatge, matemàtiques, ciències naturals, història, ètica, estètica, religió i tecnologia, en música i arts, en literatura infantil i drama, en educació física i manualitats, a més d'adquirir coneixements d'educació especial . Aprendre mètodes d'ensenyament té menor importància que la capacitat d'un professor per reflexionar i prendre decisions en funció de la seva pràctica pedagògica. No hi ha avaluacions formals d'acompliment dels professors, es confia en ells. Els professors tenen llibertat pedagògica, atès que són experts en les seves àrees. Els sous estan en el rang mig, fluctuants al voltant dels 2500 dòlars mensuals (amb totes les consideracions de context econòmic del país).

Un dia escolar: a la bàsica entre 8 i 9 hores, els preescolars només 4 hores ( 700 hores anuals, 6 orientacions de contingut diferents), els majors 6-7 hores diàries. El nombre d'alumnes per classe: 26 a la bàsica, 36 a la mitjana. No hi ha deserció escolar, no hi ha alumnes repetint, tot el grup passa de curs i els professors són 100% responsables que els seus alumnes aprenguin. A les 15 hores els professors acaben la seva tasca, després desenvolupen tasques administratives, corregeixen treballs i elaboren els seus projectes. Recordeu que segons l'època, en aquestes latituds fa fosc a les 4 de la tarda.

Existeix un gran sentit de responsabilitat social de l'escola per practicar la cooperació en diferents aspectes de la disciplina escolar. Destaca l'esforç especial cap a aquells alumnes amb més dificultats d'aprenentatge o adaptació, els que reben atenció especial dins de l'educació ordinària, a càrrec d'equips formats per alumnes, professors, els seus pares i altres experts. És important destacar que aquesta responsabilitat s'estén fins al sistema carcerari finlandès on s'imparteix l'educació bàsica als reclusos.

Resumint, el professor és la pedra angular del sistema educatiu finlandès, en el qual també destaquen la gratuïtat absoluta, la solidaritat en classe amb els alumnes més endarrerits, l'absència de competitivitat, el plurilingüisme i les fortes inversions en formació i en mitjans.

Pels interessats podeu fullejar el pdf  de l’ambaixada de Finlàndia a Madrid:

2 comentaris:

  1. Una informació molt interessant. Com no invertim en educació, ho tindrem cru. I l'educació no només són els coneixements que s'aprenen el l'escola, sinó també, i molt important, les actidud que adquireixes a casa a través dels pares. Si els pares no s'impliquen, mal està el tema.

    ResponElimina
  2. Mira, el que em preguntaves al post del meu bloc ho heu contestat aquí. Només cal sentit comú en l'ensenyament. Sentit comú i recursos, esclar.
    Deixar fer més als professors que dia a dia estem a les aules i no posar-nos a prova cada dos anys amb reformes estrafolàries.

    ResponElimina