ESTAVEN DOS HOMES CONVERSANT SOBRE EL QUE ÉS UNA "DONASSA" ...
UN D'ELLS COMENÇA A DESCRIURE EL QUE PER ELL SIGNIFICAVA "DONASSA"
Va descriure els pits, la cintura, els llavis, les cames, i el color dels ulls.
Deia que un donassa ha de ser una rossa de 1.80 m, siliconizada i somriure Colgate.
Donassa dins d'aquest concepte, no hi ha gaires: Cindy Crawford, Claudia Schiffer, Linda Evangelista,
Naomi Campbell, Laetitia Casta i Inés Sastre.
I PER A TU: COM HAURIA DE SER UNA "DONASSA"?, VA INTERROGAR AL SEU AMIC.
I AQUEST, MEDITANT UNA ESTONA, COMENÇA A DESCRIVIURE-LA:
Una "donassa" és aquella que pren dos autobusos per anar al seu treball i dos més per tornar. Que quan arriba a casa, troba un cistell de roba per rentar, els deures dels nens per revisar i una família famolenca per alimentar.
Una "donassa" és aquella que va de matinada a fer cua per garantir la inscripció dels seus fills en la millor escola i aquella jubilada que passa hores parada fent cua en un banc per cobrar una pensió insultant.
Una "donassa" és l'empresària que administra desenes de funcionaris de dilluns a divendres i una família tots els dies de la setmana.
Una "donassa" és la que torna del supermercat amb diverses bosses després d'haver comparat preus i fer malabarismes amb el pressupost.
Una "donassa" és aquella que es depila, es posa cremes, es maquilla, fa dieta, exercici, usa talons i llenceria, s'arregla els cabells i es perfuma, sense tenir cap invitació per a ser portada de revista.
Una "donassa" és la que porta els fills a l'escola i els va a buscar, els porta a les classes de natació i els va a buscar, els porta al llit, els explica històries, riu amb ells, els dóna un petó i apaga la llum.
Una "donassa" és aquella mare de l'adolescent que no dorm mentre aquest no arriba sa i estalvi a casa i que ben d'hora al matí ja està aixecada, escalfant la llet i fent el cafè.
Una "donassa" és aquella que sap on està cada cosa, el que cada fill sent i quin és el millor remei per a la tos i per als malsons.
Dedicat a totes les "donasses" i als que tenen un "donassa" a casa, també pels que no es recorden de valorar i estimar a la seva “donassa” ...
tot es del cristall amb el que es mira...diuen...
ResponEliminamolts dels qui tenen una de les primeres...en voldrien una donassa
ResponEliminaHola amics:
ResponEliminaA veurer sou homes o dones els que heu fet aquesta entrada?.
Sabeu jo soc d´aquestes donasses i estic orgullosa de ser mestressa, pero de cap de les maneres esclava de la casa.
Mare tres fills, tots xicots, sempre he fet sermons, de compartir les feinas i amb l´educació amb l ´igualtat.
Per sopusat que hi han feinas que una dona per manca de forces no pot fer.
Pero també admiro als homenassos que saben cambiar panyals i comparteixen les feines de la casa.
Parlan d´una altre cosa, el meu marit va fer mesos de milicies universitaries a Talarn.
Una abraçada, Montserrat
Hola Montserrat, soc una donassa i també molt orgullosa de ser-ho, en quan a la publicació no és una opinió ni un escrit fet per mi, simplement es un correu d’aquells que envien a la meva bústia amics i coneguts. Ja vaig explicar en un post anterior que aniria publicant-los a “remenem la meva bústia”
ResponEliminaEn quant al que has dit, crec que tens raó i aquesta si que es la meva opinió, una cosa no treu l’altra, esta be que i hagi homenassos.
Una abraçada.
Ben resumit podriem dir que una "donassa" és una "super-dona"i n'hi ha moltes...
ResponEliminaPetons,
M. Roser