QUARANTA ANYS DE DIFERÈNCIA

Escenari: Has de fer un viatge en avió.

Any 1969: Et donen de menjar, de beure i els diaris que vulguis. Tot servit per hostesses espectaculars.

Any 2009: Entres en l'avió posant-te el cinturó dels pantalons que t'han fet treure per passar el control, et sentin en una butaca en la qual si respires profund li fiques el colze en l'ull al del costat i si tens set l' hoste t'ofereix una carta amb quatre llaunes a preu d'or. Si protestes, quan aterres et fiquen el dit pel cul per veure si portes drogues.

Escenari: Manolo té pensat anar al bosc després de classe. A l'entrar a l'escola li ensenya una navalla a Pancho amb la qual pretén fer un tiraxines.

Any 1969: El sotsdirector ho veu i li pregunta on l'ha comprat. Li ensenya la seva, que és antiga, però millor.

Any 2009: L'escola es tanca. Criden a la policia, que porta a Manolo al reformatori. Antena 3 i Tele cinc presenten els informatius de les 15:00 des de la porta de l'escola.

Escenari: Disciplina escolar.

Any 1969: Fas una putada a classe. El professor et dona dos hòsties. En arribar a casa el teu pare ten dona dues més.

Any 2009: Fas una putada. El professor et demana disculpes. El teu pare li munta un pollastre al professor i a tu et compra una moto per el disgust.

Escenari: Fran i Marcos es reparteixen uns cops de puny després de classe.

Any 1969: Els companys els animen, Marcos guanya. Es donen la mà i acaben sent col·legues.

Any 2009: L'escola es tanca, Tele Cinco proclama el més antiviolència escolar. El diari 20 minuts dedica cinc columnes l'assumpte i Antena 3 mostra de nou a Matías Prats en ple temporal davant de la porta de l'escola per presentar el telediari.

Escenari: Luis trenca el vidre d'un cotxe al barri, el seu pare treu el cinturó i li pega uns bons cops de fuet amb ell.

Any 1969: Luis té més cura la propera vegada, creix normalment, va a la universitat i es converteix en un home de negocis amb èxit.

Any 2009: Arresten al pare de Luis per maltractament a menors. Sense la figura paterna, Luis s'uneix a una banda. Els psicòlegs convencen a la seva germana que el pare abusava d'ella i el mantenen a la presó de per vida. La mare de Lluís s'enrotlla amb el psicòleg. Mercedes Milá obre la final de Gran Hermano amb un discurs relatiu a la notícia.

Escenari: Joan cau mentre feia una carrera i es aranya al genoll. La seva professora, María, se'l troba plorant a la vora del camí. Maria l'abraça per confortable.

Any 1969: Al cap de poc, Juan se sent millor i segueix jugant.

Any 2009: María és acusada de perversió de menors i es va a l'atur. S'enfronta a tres anys de presó. Joan es passa cinc anys de teràpia en teràpia. Els seus pares demanen a l'escola per negligència i a la professora per trauma emocional, guanyant ambdós judicis. Maria, en atur i endeutada, es suïcida llançant-se d'un edifici. Quan aterra, ho fa damunt d'un cotxe i també trenca un test. L'amo del cotxe i l'amo de la planta demanden als hereus de Maria per destrucció de la propietat. Guanyen. Tele cinc i Antena 3 produeixen junts la pel·lícula i definitivament el plató dels informatius ja queda emplaçat enmig del carrer.

Escenari: La fi de les vacances.

Any 1969: Després d'aguantar una caravana del copó amb tota la família ficada en un sis-cents després d'un mes de vacances en un apartament brut de la costa, s'acaben les vacances. Al dia següent es treballa i no passa res.

Any 2009: Després de tornar de Cancún, en un viatge tot pagat, la gent pateix trastorns del son, depressió i amenorrea.

Conclusió?

6 comentaris:

  1. Molt interessant. La conclussió és que no hem sabut gestionar bé el canvi de paradigma, hem passat d'una dictadura a una permissivitat blana, estúpida i inútil. La solució és, com sempre, en el terme mig.

    bon cap de setmana

    ResponElimina
  2. de tot n'hem fet un gra massa.....i es torna contra nosaltres mateixos

    ResponElimina
  3. Diria...que desde el dia que jo vaig neixer 21-7-1969...(per cert dia que l'home va arribar a la lluna hora espanyola )...tot ha anat avall...fins i tot jo sóc més vell :)

    ResponElimina
  4. Tens raó Gregori, sempre anem d'una banda a l'altra i no ens adonem que el terme mitg és sempre el millor.
    Ferran, no sona terriblement creible..és creible perquè ÉS REAL!!! suposo que cal tenir una certa edat per entendre-ho. Jo m'hi he fet un bon tip de riure, perquè m'ha portat molts records...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Jo sóc del primer grup. I, la veritat, no penso pas que sigui una cosa tan dolenta.
    Una abraçada

    ResponElimina