Sis entrevistes a persones rellevants de la cultura catalana sobre la seva visió sobre l'ús social del català. Patricia Gabancho, Miquel Calçada, Vicent Sanchis, Fèlix Riera, Sebastià Alzamora i Muriel Casals.
El 84% dels catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla castellà.
Mireu aquest vídeo que han fet a Tallers per la Llengua amb la participació de personatges públics i entendreu els perills que aquest mal hàbit suposa per a la supervivència del català i per a la cohesió d'una societat on cada cop hi ha més immigrants.
Quan algú et parla castellà no t'està dient que no t'entengui en català!
Parlar en català no és de mala educació!
Mireu aquest vídeo que han fet a Tallers per la Llengua amb la participació de personatges públics i entendreu els perills que aquest mal hàbit suposa per a la supervivència del català i per a la cohesió d'una societat on cada cop hi ha més immigrants.
Quan algú et parla castellà no t'està dient que no t'entengui en català!
Parlar en català no és de mala educació!
El que és de mala educació és canviar de llengua només perquè l'altre té un aspecte "estranger", és com dir-li: "et parlo en castellà perquè ets ruc i ets incapaç de saber el català". Hi ha molta gent aprenent el català que tenen molts problemes perquè la gent, quan veu que tenen alguna dificultat, sense ni pensar-ho canvien al castellà. Ajudem-los a aprendre'l i millorar-lo. Ei, i si pot ser, i si teniu en el vostre municipi la iniciativa del Voluntariat Lingüístic, feu-vos voluntaris. Això és un anunci, és clar :D
ResponEliminaHola, jo ja fa molt temps que no canvio d'idioma, i em pengen el telèfon o em tracte de mal educada. Però, si nosaltres no lluitem per la nostra llengua qui ho ha de fer ? Els de fora, els polítics... no podem deixar ens mans dels altres el què depèn de cadascú.
ResponEliminaFins aviat
I tant que no ho és. jo sols canvie quan sé que no m'entenen!!!
ResponEliminaQuan surto fora de Catalunya parlo el castellà per fer-me entendre, però en territori català... ho sento molt, qui no m'entengui que s'espavili per fer-ho.
ResponEliminaEs una costum que tenin que deixar de banda!!!!
ResponEliminaJo anava a dir la meva opinió, pero Clidice se m'ha adelentat, en això pensem exactament igual.
ResponEliminaJo no tinc cap problema per parlar en català encara que l'altra persona o faci en castellà. Si veig que dubte pregunto si té algun problema. Si em diu que no, perfecte. Si em diu que sí, li pregunto quan temps porta aquí. Si jo considero que és poc per poder-lo entendre, canvio d'idioma sense problemes, però si penso que ja és suficient, li dic que jo no pretenc que parli en català, però si que l'entengui, ja que jo no tinc perquè deixar de parlar el "meu" català per algú que no ha fet cap esforç per integrar-se.
Una mica massa radical? potser sí ,però jo continuo...
Un petò a tothom,
M. Roser
jo tinc aquesta mala costum......i no se el perquè
ResponEliminaultimament parlo en català als turistes...si tu vas a anglaterra o frança ells ho fan...faig molta mímica perquè m'entenguin però no penso parlarlis en anglés...
ResponEliminaJo no sol canviar, a no ser que vegi que no m'entenen en absolut, i penso seguir fent-ho així.
ResponEliminaUna abraçada catalana!