Cantem la dolça cançó,
les flors dalt de la pomera,
perfuma el prat una font
amb la seva pluja fresca,
a la muntanya somriu
l'esclat brillant de neu tendra.
Rosa Leveroni.
La muntanya , alta alta,
que se'm menja tot el cel,
se m'arrima dreta, immòbil,
sentinella mut i ferm.
Joan Maragall.
Blanques neus, cel lleuger de romani.
Una ombra transparent i el blau mari.
Cacen muntanya amunt el foc del dia.
S’apaga el cim que resplendia.
Josep Sebastià Pons.
Cançons de la nostra terra que tan estimen.
ResponEliminaLa nostra Terra Estimada qeu sembla que només sapiga rebre bufetades...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge