Torno amb piles carregades i sóc molt conscient de que rebo més del que dono, que qui ha de tenir mèrit són les persones que cada dia llegiu el bloc, i el comenteu, de la mateixa manera que jo llegeixo i procuro comentar els vostres.
Una blogosfera, crec que es diu així, en la que he après a llegir poesies...cosa que no m’havia cridat mai l'atenció i m’agrada’t. També he trobat gent amb problemes, histories, cuina, llibres...un mon en el que poc a poc m'he endinsat i m'hi trobo bé.
Gracies a tots per llegir el meu raconet!
Encara que la desconnexió a anat bé, ja trobava a faltar aquestes estonetes!
Encara que la desconnexió a anat bé, ja trobava a faltar aquestes estonetes!
ixó dels blocs crea adicció, oi?
ResponEliminaMe'n alegro que tornis amb les piles carregadetes :-)
petons
Gràcies a tu Magazine, per les bones estones que ens dones :)
ResponEliminaque no es descarreguin doncs.....apa a tornar a escriure...;)
ResponEliminaEntre tots i totes fem coses ben agradables i ens sentim acompanyats. És gratificant saber que algú pot gaudir amb el que fas.
ResponEliminaPenso que som com un arbre gegant amb moltes branques. I cada branca
és diferent, però quan bufa el ventijol totes es mouen al mateix ritme...
Una abraçada,
M. Roser
Gràcias també a tu per les bones recomanacions i consells que ens dones.
ResponEliminaAixó del blog ja es com un vici, el dia que no et conectas el trobes a faltar.
Una abraçada.
Va bé desconnectar de tant en tant... Una abraçada!
ResponEliminaApa doncs, a tornar-hi!!
ResponElimina