El Temps passa. La vida vola. Les distàncies separen. Els fills creixen. Els treballs van i vénen.
La passió disminueix. Els homes no sempre són el que se suposa que haurien de ser. El cor es trenca.
Alguns obliden els favors rebuts. Les carreres o professions arriben al final. Però ...
Les mares hi són, no importa quant de temps hagi passat i quanta distància física existeixi. Una mare mai està massa lluny per arribar-hi quan la necessites.
Quan has de caminar per una vall solitari i hagis de fer-ho per tu mateixa (o), les mares, estaran al voltant de la vall, donant-te al·lè, pregant per tu, empenyent, intervenint per tu i esperant-te amb els braços oberts al final del camí.
Algunes vegades, fins i tot trencaran les regles i caminaran al teu costat o vindran i et portaran la carrega.
Aaaaa ¡mares, són una benedicció de la vida!
El món no seria el mateix sense mares. Quan van començar aquesta aventura de ser mares, no tenien ni idea de les increïbles satisfaccions i de les doloroses proves que els esperaven.
Tu tampoc sabies quant les necessitaries.
Cada dia, segueixes necessitant-les.
Pensa en les mares que formen part de la teva vida, encara que algunes ja no estiguin físicament al nostre costat, i concentra't en la importància que tenen les que avui sí que estan amb nosaltres ...
Adaptació
Hola bon día:
ResponEliminaMagnífic Post.
Petons.
Gracies, Montserrat
...no abaixis la cara,
ResponEliminaaixeca bé el front
que et queda la mare,
el més gran del món.
(fragment de la cançó "la mare").
M. Roser
M'agradat molt el teu pos dedicat a totes les mares, sensa ellas no hi seriem.
ResponEliminatot el mon roda entorn a les mares....
ResponElimina