ELS ULLS

Aquesta és la història d'una jove cega que s'odiava a si mateixa, ia tot el món, per ser cega.
Odiava a tots, menys al seu nòvio que l'estimava molt.

Un dia, va aconseguir un parell d'ulls sans, la van operar i va poder veure.

Quan ho va fer, el nuvi li va preguntar si es casaria amb ell, al que ella va respondre que no, perquè es va adonar que ell era cec.

El nuvi, trist, ho va comprendre i es va acomiadar de la seva vida.

En la seva partida li va deixar aquesta nota:
Només et demano que cuidis molt bé dels meus ulls jo te'ls vaig regalar i ara són els teus.
T'estimo.

Avui, abans de dir alguna cosa destructiva, pensa en els que no poden parlar;
Abans de queixar-te del sabor del teu menjar, pensa en els que no han de menjar;
Abans de queixar-te de la teva parella, pensa en els cors solitaris i tristos que enyoren un company;

Abans de queixar-te dels teus fills, pensa en qui no els tenen i els desitgen;
Quan estiguis cansat i reneguis del teu treball, pensa en els milions que estan desocupats i volguessin el teu;
Abans d'assenyalar amb el dit, i prendre't l'atribució DE JUTJAR, recorda que tots hem comès errors, i ho seguirem fent.

I QUAN EL CANSAMENT I LES TENEBRES VULGUIN TIMARTE i omplir-te de pensaments negatius i destructors, somriu!!
Somriu i dóna gràcies, perquè ets viu i encara camines per aquí.
AQUESTA VIDA NO ÉS ETERNA PER NINGÚ.
És un regal, una aventura, una celebració, un bell viatge.