SAPS DIR-HO EN CATALÀ?

La paraula retortijón, que es diu retortilló o torçó. Fa poc també vaig aprendre que chiringuito es diu guingueta, hortera xaró , mequetrefe manefla i tirachinas tirador. Tots coneixem la paraula habladurías i en canvi enraonies o parlaries ens sonen
estranyes.

La paraula inmiscuirse potser no ens grinyola, però és incorrecta, i s'hauria de dir immiscir-se o maneflejar, i tothom sap què és una cosa de pacotilla però no sap què és una cosa de nyigui-nyogui. I res d'entre pitus i flautes sinó entre naps i cols, i una cosa que no és ni chicha ni limoná, és una cosa que és mitja figa. Un gangós, en català, no és res, i així, el Carod o el Trias el que tenen és la veu ennassada.
Un casamentero és un matrimonier i una alcahueta és una alcavota . El rocío sabem que es diu rosada, però quan es glaça i es fa escarcha? Llavors es diu gebre o gebrada. Armar la marimorena és armar un sagramental. O bé armar un sarau , que en català, encara que sembli estrany, també existeix.

Com també existeix
donar la lata, perquè dir que aquest paio és una lata és una frase del tot correcta. I sacar, fer una sacada -en futbol, per exemple-, també. Ara, si vols dir que algú té molt de saque amb el menjar, has de dir que té un bon davallant
.Txungu eh! Veus, aquesta és una altra, el fet de catalanitzar-nos les paraules encara que sovint en coneguem la traducció correcta. Els hi fiquem una u al final i ens quedem tan amples. Txungu, guarru, cuentus txinus (sopars de duro és fantàstic!), tingladu, arreglu, apanyu , txantxullu (martingala o tripijoc), txulu, txivatu (delator, espieta o portanoves), sueltu (xavalla o, si vols fer-ho més fàcil, canvi), i la nostra preferida: el buenu. Aquesta la diu tot Cristu. Jo també eh! Com vale, o catxundeig, o txurrada, o escaquejar-se, com si quedés malament dir d'acord, desori, poca-soltada o desentendre's. I els nens, volen que els portis als caballitos, no als cavallets .

Com es diu pujar en una subhasta?
Licitar. I els manguitos que es posen els nens petits de flotadors? Maniguets o maneguins. I fer un salt de tijereta? Fer una tisorada.  
No és que vulgui fer-me la setciències, jo les sé perquè les busco, i precisament aquí està el drama, perquè és molt trist que hi hagi tantes paraules col·loquials que només haguem après en castellà. I de vegades, com deia, sí que les sabem, però estem tan acomplexats que ens sona millor la versió castellana. Diem més borde que no pas malcarat, papanatas que bajoc o toca-sons, cantamañanas que baliga-balaga o taral·lirot, mandanga que històries, parafernalia que faramalla, caradura que penques, santiguarse que senyar-se o persignar-se, o finiquito que quitança o finiment. També n'hi ha moltes d'aquelles que, en fred, ens costen de treure, i després, quan ens les diuen, deixem anar allò de 'ara que ho dius, sí que la sabia': Estribillo/tornada, atiborrarse /ataconar-se, de carrerilla/de cor o de memòria, estar en un aprieto/trobar-se en un destret, i tenir patxorra/ no posar-se pedres al fetge o prendre-s'ho a la fresca.

No cal anar gaire lluny, perquè Espanya també se'ns fica per tot el cos, malgrat que en català sovint hi hagi dues traduccions possibles: la
yema del dit és el palpís o el tou del dit, els nudillos són els artells o els nusos dels dits, a la espinilla se li diu canyella o canella, a la rabadilla rabada o carpó, a la pantorrilla panxell o tou de la cama, i al empeine empenya
.

En fi, que en català també pot dir-se tot. És un idioma bonic i ric, i som només nosaltres els que l'empobrim. De consol, sempre ens quedarà el 'Déu n'hi do', que no només és intraduïble sinó que és molt difícil de definir.

6 comentaris:

  1. que coses que ens queden per acostumar-nos a parlar bé......buenuuu que hi farem!!!
    bon cap de setmana

    ResponElimina
  2. Molt bona repassada als barbarismes oficials. Ara ja sé perquè quan era jove em deien baliga-balaga


    bon cap de setmana

    ResponElimina
  3. Bé, hi ha algunes paraules que les volem dir tan catalanes que ens passem, ja que ho podem dir de manera més planera i igual de correcte...per exemple: un retortijón, també és un recargolament; ni chicha ni limoná
    ës no tenir suc ni bruc;Inmiscuirse, també és ficar el nas o ficar cullerada;Segú que donar la lata és correcte, a mi em sembla que no, seria donar la llauna...
    El català és unidioma molt ric, però tampoc l'hem de parlar com si fossim una enciclopèdia, és que sinó ni els catalans ens entendran, una altra cosa és quan escrivim...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Uuuuf, em queda molt per aprendre (:

    La veritat és que sempre que els diem, ho fem inconscientment... aiaiai (:

    Un petóo

    ResponElimina
  5. A Lleida encara ens costa més deixar de dir alguna d'aquestes parauletes... jeje

    ResponElimina
  6. Una molt bona aportació la teva a la llengua de cada dia, els diumenges també. De vegades els mitjans de comunicació fan plorar de la poca professionalitat amb el nostre idioma.

    Des del far amb la llengua neta.
    onatge

    ResponElimina