"EL FÀRMAC QUE CURA DEL TOT NO ÉS RENDIBLE"

El Premi Nobel de medicina Richard J. Roberts posa de manifest en una entrevista a La Vanguardia que moltes de les malalties que avui són cròniques tenen cura, però per als laboratoris farmacèutics no és rendible curar del tot, els poders polítics ho saben, però els laboratoris compren el seu silenci finançant les seves campanyes electorals .

- ¿Quin model d'investigació li sembla més eficaç, el nord-americà o l'europeu?

- És obvi que el nord-americà, en què pren part activa el capital privat, és molt més eficient. Prengui per exemple l'espectacular avanç de la indústria informàtica, on són els diners privat el que finança la recerca bàsica i aplicada, però respecte a la indústria de la salut ... Tinc les meves reserves.

- L'escolto.

- La investigació en la salut humana no pot dependre només de la seva rendibilitat econòmica. El que és bo per als dividends de les empreses no sempre és bo per a les persones.

- Expliqui .

- La indústria farmacèutica vol servir als mercats de capital ...

- Com qualsevol altra indústria.

- És que no és qualsevol altra indústria: estem parlant de la nostra salut i les nostres vides i les dels nostres fills i milions d'éssers humans.

- Però si són rendibles, investigaran millor.

- Si només penses en els beneficis, deixes de preocupar-te per servir els éssers humans.

- Per exemple ...

- He comprovat com en alguns casos els investigadors dependents de fons privats haguessin descobert medecines molt eficaces que haguessin acabat del tot amb una malaltia ...

- ¿I per què deixen d'investigar?

- Perquè les farmacèutiques sovint no estan tan interessades a guarir-lo a vostè com a treure-li diners, així que aquesta investigació, de sobte, és desviada cap al descobriment de medicines que no curen del tot, sinó que cronifiquen la malaltia i li fan experimentar una millora que desapareix quan deixa de prendre el medicament.

- És una greu acusació.

- Doncs és habitual que les farmacèutiques estiguin interessades en línies d'investigació no per guarir sinó només per a cronificar malalties amb medicaments cronificadors molt més rendibles que els que curen del tot i d'una vegada per sempre. I no té més de seguir l'anàlisi financera de la indústria farmacològica i comprovarà el que dic.

- Hi ha dividends que maten.

- Per això li deia que la salut no pot ser un mercat més ni pot entendre tan sols com un mitjà per guanyar diners. I per això crec que el model europeu mixt de capital públic i privat és menys fàcil que propiciï aquest tipus d'abusos.

- ¿Un exemple d'aquests abusos?

- S'han deixat d'investigar antibiòtics perquè són massa efectius i guarien del tot. Com no s'han desenvolupat nous antibiòtics, els microorganismes infecciosos s'han tornat resistents i avui la tuberculosi, que en la meva infantesa havia estat derrotada, està ressorgint i ha matat aquest any passat a un milió de persones.

- ¿No em parla vostè del Tercer Món?

- Aquest és un altre trist capítol: gairebé no s'investiguen les malalties tercermundistes, perquè els medicaments que les combatrien no serien rendibles. Però jo li estic parlant del nostre Primer Món: la medicina que cura del tot no és rendible i per això no investiguen en ella.

- ¿Els polítics no intervenen?

- No es faci il.lusions: en el nostre sistema, els polítics són mers empleats dels grans capitals, que inverteixen el necessari perquè surtin elegits els seus nois, i si no surten, compren els que són elegits.

- De tot hi haurà.

- Al capital només li interessa multiplicar-se. Gairebé tots els polítics - i sé del que parlo-depenen descaradament d'aquestes multinacionals farmacèutiques que financen les seves campanyes. La resta són paraules ...