"EL COS CRIDA ... EL ​​QUE LA BOCA CALLA"

"La malaltia és un conflicte entre la personalitat i l'ànima".

Moltes vegades ...
El refredat "regalima" quan el cos no plora.
El mal de coll "tapona" quan no és possible comunicar les afliccions.
L'estómac crema quan les ràbies no aconsegueixen sortir.
La diabetis envaeix quan la solitud fa mal.
El cos engreixa quan la insatisfacció estreny.
El cor afluixa quan el sentit de la vida sembla acabar.
L'alèrgia apareix quan el perfeccionisme és intolerable.
Les ungles es trenquen quan les defenses estan amenaçades.
El pit estreny quan l'orgull esclavitza.
La pressió puja quan la por empresona.
Les neurosis paralitzen quan el nen interior tiranitza.
La febre escalfa quan les defenses exploten les fronteres de la immunitat.
Els genolls fan mal quan el teu orgull no es doblega.
El càncer mata quan et canses de "viure".
I els teus dolors callats? Com parlen en el teu cos?
Bach.

La Malaltia no és dolenta, t'avisa que t'equivoques de camí.
El camí a la felicitat no és recte. Existeixen corbes anomenades EQUIVOCACIONS, hi ha semàfors dits AMICS, llums de precaució anomenats FAMILÍES, i tot s'aconsegueix si tens: Una llanda de recanvi anomenada DECISIÓ, un potent motor anomenat AMOR, una bona assegurança contra accidents anomenada FE, abundant combustible anomanat PACIÈNCIA. I sobretot, un gran conductor TU, en el qual has de confiar.

1 comentari:

  1. Que ve explicat, pero si sempre sapiguesim escollir el cami mai estarian malats i de tan en tan tenim alguna coseta que no ens deixa tranquils....

    ResponElimina