CARTA D'UNA PADRINA

Vaig ser criada amb principis morals comuns.

Quan nena, els lladres tenien l'aparença de lladres, i la nostra única preocupació en relació a la seguretat era que els acomodadors dels cinemes ens expulsessin a causa dels cops que donàvem a terra amb els peus quan posaven una determinada música a l'inici dels films, els matins del diumenge.

Mares, pares, professors, avis, tiets, veïns, tots eren autoritats dignes de respecte i consideració.

Com més pròxims o més vells, més afecte.

Inimaginable respondre malament a policies, mestres, padrins, autoritats.

Confiàvem en els adults, perquè tots eren pares i mares de tots els nois i noies del barri, de la ciutat.

Tot just teniem por de la foscor, dels gripaus, de les pel·lícules de terror.

Avui sento una tristesa infinita per tot el que vam perdre.

Per tot el que els meus néts un dia hauran de témer.

Per la por a la mirada dels nens, joves, vells i adults.

Matar els pares o als avis, violar nens, segrestar, robar, enganyar, posar el parany, .. Tot, no importa com de greu sigui, acaba en la banalitat de notícies policials oblidades després del primer interval comercial.

Drets humans per a criminals, però pocs drets per a ciutadans honestos.

Pagar puntualment els deutes és una obligació, però no ho pas per als estafadors.

Lladres de vestit i corbata!!!

Què va passar amb nosaltres?

Professors maltractats a les aules, reixes a les nostres finestres i portes.

Nens morint de fam!

Quins valors són aquests?

Cotxes que es valoren més que abraçades, i fills que els volen com a regal per haver passat l'any.

Telèfons a les motxilles dels recient sortits dels bolquers. TVs, DVD, videojocs ...

Què més els donaràs canvi d'una abraçada?

Més val un Armani que un diploma.

Més val una pantalla gegant que una bona conversa.

Quines llars són aquests?

Joves absents, pares absents.

Droga present.

Què és allò?

Un arbre,?

Una gallina, un estel, o una flor?

Quan va ser que tot va desaparèixer o es va fer ridícul?

Quan va ser que vaig oblidar el nom del meu veí?

Quan va ser que vaig mirar, sense sentir por, als ulls de qui em demana roba, menjar o calçat?

Quan va ser que em vaig tancar?

Vull de tornada la meva dignitat i la meva pau!

Vull de tornada la llei i l'ordre!

Vull llibertat amb seguretat!

Vull treure les reixes de la meva finestra, per poder tocar les flors!

Vull seure al porxo o al pati, tenir la porta oberta les nits d'estiu!

Vull l'honestedat com a motiu d'orgull!

Vull la vergonya, i la solidaritat!

Vull la rectitud de caràcter, la cara neta i la mirada als ulls!

Vull l'esperança, l'alegria!

Sostre per a tots, menjar a taula, salut.

Abaix el "TENIR", visca el "SER"!

I visca el retorn de la veritable vida, simple com una gota de pluja, net com ​​un cel d'abril, lleu com la brisa del matí!

I definitivament senzill, com jo.

Adoro el meu món simple i senzill.

Podrem tornar a ser GENT?

A dissentir l'absurd?

A tenir l'amor, la solidaritat i la fraternitat com a bases?

La indignació davant la falta d'ètica, de moral o de respecte?

Vull construir un món sempre millor, més just, més humà, on les persones respectin a les persones.

Utopia? NO!

És possible si VOSALTRES i JO féssim la nostra part i "contaminessin" a més persones, i aquestes persones "contaminessin" a més persones.