HEEE... QUE JA US ENYORAVA ;))

Heee... que ja m'enyorava, per fi tinc una estoneta per compartir.
La veritat és que més d'un dia he pensat amb vosaltres, espero que hagueu començat l'any amb empenta i optimisme, encara que el panorama es d'allò més depriment.


Avui m'he decidit a escriure un post i tenia pensat començar amb una mica d'humor, "per això de començar el dia amb alegria", però per allà les dotze del migdia l'alegria amb la que m'he aixecat a anat esvaint-se.

Avui han donat la sentencia del cas "Marta del Castillo".
20 anys a Miguel Carcaño i l'absolució de la resta dels acusats!!!
Que voleu que us diga, jo no era allí, però si tot el que s'ha dit als mitjans de comunicació es veritat, no estenc com un munt de mocosos i companyia es poden sortir amb la seva, ho com pot ser que els deixin sortir-se amb la seva, i a sobre que no diguin on es el cos de la noia per poder donar-li sepultura i que la seva família la plori en pau, "es un dir", perquè desprès de viure tot el que han viscut necessitaran mol i mol de temps per aplacar una mica tant dolor.

I com no tinc ganes de dir disbarats, nomes vull donar tot el meu suport i la meva solidaritat a aquesta família, que si ens parem a pensar un moment podria ser la nostra la que esta patint aquesta terrible injustícia. Tan de bo algun dia tinguin més privilegis les víctimes que els acusats no al contrari, que canviïn les lleis en aquest país i també el pensament dels que les apliquen.

4 comentaris:

  1. aquest cas de Marta del Castillo es més complicat del que sembla i no entenc com es poden desfer d'un cadaver tan facilment...

    ResponElimina
  2. Apa quines supervacances!!! Tens raó, tal com està el pati costa de posar-hi un bri d'humor...
    La justícia , en aquest país , necessita una bona emblanquinada...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  3. No ens hi fem mala sang......i passem un bon any, si ens fixem en totes les injusticies no viurem com ens mereixem.
    Ben tornada......i un :-)

    ResponElimina
  4. Deu n'hi do, el cas d'aquest assassinat. El més gros pels pares deu ser, òbviament a més de la pèrdua en sí, no poder enterrar la seva filla; saber que algú sap on és el cadàver, o què se'n va fer, si més no, i que no obre boca...

    Amb tot, bentornada a la catosfera, magazine.cat; ja feia dies!

    ResponElimina