La paradoxa del nostre temps és que tenim edificis més alts i temperaments més reduïts, carreteres més amples i punts de vista més estrets.
Gastem més però tenim menys, comprem més però gaudim menys.
Tenim cases més grans i famílies més reduïdes, majors comoditats i menys temps.
Tenim més títols acadèmics però menys sentit comú, major coneixement però menor capacitat de judici, més experts però més problemes, millor medicina però menys benestar.
Llencem massa, riem molt poc, vivim molt ràpid, ens enfadem massa, ens desvetllem massa, ens aixequem cansats, llegim molt poc, veiem massa televisió.
Hem multiplicat les nostres possessions però reduït els nostres valors.
Parlem massa, i escoltem poc.
Hem après a guanyar-nos la vida, però no a viure.
Afegim anys a les nostres vides, no vida als nostres anys.
Hem aconseguit anar i tornar de la lluna, però se'ns dificulta creuar el replà per conèixer un nou veí.
Conquerim l'espai exterior, però no l'interior.
Hem fet grans coses, però no per això millors.
Planegem més però aconseguim menys.
Aquests són temps de menjars ràpids i digestions lentes, d'homes de gran talla i fràgil caràcter, d'enormes guanys econòmics i relacions humanes superficials.
Cases més luxoses però llars trencades.
I pastilles que fan de tot, des d'alegrar i calmar, fins a matar.
Són temps en que hi ha molt a l'aparador i molt poc a l'interior.
Recordeu-vos de passar algun temps amb els teus éssers estimats perquè ells no estaran aquí sempre.
Recordeu-vos de ser amable amb els que t'envolten i alegrar el dia a dia.
Recordeu-vos d'abraçar a qui tens a prop perquè aquest és l'únic tresor que pots trobar el cor, sense que et costi ni un cèntim.
Recordeu-vos de dir t'estimo a la teva parella i als teus éssers estimats, però sobretot digues-ho sincerament.
Un petó i una abraçada poden reparar una ferida quan es donen amb tota l'ànima.
Donat temps per estimar i per conversar, i comparteix les teves idees més preuades .
I sempre recorda: La vida no es mesura pel nombre de vegades que prenem alè, sinó pels extraordinaris moments que ens el treuen.
Salut i un somriure Magazine, quanta raó!.
ResponEliminaHem de fer un pas enrrere i tornar als valors que eren autèntics.
ResponEliminaEl salt que ha fet la humanitat en els ultims cents anys ha estat desmesurat
Es veritat que vivim en un món de paradoxes, com ho és també que tenim a l'abast de la mà fer-nos la vida, la de tots, molt més agradable. Voto per tots els "recordeu", perquè els tinguem presents i ens hi posem sense demora!
ResponEliminaUna manera molt sàvia i encertada de relacionar i comparar les coses...I uns consells, que si els seguim, segurament millorarem alguna cosa...Gràcies i un somriure!
ResponEliminaCal abandonar l'ètica del diner. Aviat.
ResponEliminaCal enviar abraçadas i jo t'envio la meva ben forta.
ResponEliminaMés paper i menys bitllets on escriure-hi coses. Abraçada!
ResponElimina