"Un Mal Negocio" - David García (18/11/2010 - La Vanguardia)

LA POLS

Recordeu que una capa de pols protegeix la fusta dels mobles ...

Una casa és transforma en una llar quan podeu escriure "T'estimo" sobre la pols dels mobles.

Jo solia passar almenys 8 hores cada cap de setmana per deixar-ho tot perfecte, "per si venia algú". Al final, vaig entendre que ningú "venia" perquè tothom estava vivint la vida i passant-s'ho bé!
Ara, si ve algú, no he d'explicar en quines condicions està casa meva: estan més interessats a escoltar les coses que he fet mentre visc la vida i em diverteixo.

Per si no t'has adonat ... La vida és curta: passa-ho bé!

Neteja, si cal, però...

Seria millor pintar un quadre o escriure una carta, fer unes galetetes o un pastís, xuclar la cullera o plantar una llavor, pensar sobre la diferència entre "voler" i "necessitar".

Neteja, si cal, però no hi ha molt temps ...

Amb totes les platges que hi ha per nedar i muntanyes per escalar, rius per navegar, la cervesa per prendre, música per escoltar, llibres per llegir, amics per estimar i vida per viure.

Neteja, si cal, però ...

El món allà fora: amb el sol a la cara, l'aire als cabells, la neu que cau, un xàfec... Aquest dia no tornarà ...

Neteja, si cal, però ...

Tingues en compte que la vellesa arribarà i no serà com ara ...

I quan et toqui anar-te'n, també et convertiràs en pols.

MIREU EL QUE HA PASSAT EN UNA OFICINA DE LA CAIXA

FLO6x8 És un grup de gent que comparteix unes inquietuds comunes, com ara el flamenc. L'afartament de l'espoli de la vida al planeta a càrrec dels bancs i al silenci generalitzat amb què es respon a aquest espoli, han fet que és manifestessin d'aquesta forma tan peculiar, OLE!!!

PERQUÈ SERVEIX UNA TABLET?

És un bon accessori de cuina. Un avi alemany ha trobat l'ús tradicional de les tablets.

Dona: Digues papa. Com et va l'iPad que et vam regalar per al teu aniversari?

Avi: Bastant bé.
Dona: Les APSS funcionen bé?
Avi: Què apps? Apartat una mica si us plau. Ara ja està ..

CINC RELLOTGES FANTÀSTICS

Cinc rellotges valorats en 25.000 €

Com poden veure són uns rellotges fantàstics, senten de meravella, ideals per a sindicalistes.

PRESENÇA

Que mai, en cap moment, el teu cor bategui amb odi.

Que el cant de l'edat madura no faci callar, mai, l'infant que portes dins.

Que el teu somriure sigui sempre autèntic.

Que les pedres del teu camí et siguin, sempre, lliçons de vida.

Que la música sigui la teva fidel companya, en els moments de trobada amb tu mateix.

Que en els teus moments d'amor, en cadascun dels teus petons, no deixi de brillar la màgia de la teva ànima eterna.

Que els teus ulls, a cada nova matinada, estiguin sempre plens de la llum de la vida.

Que cada dia sigui un tornar a començar, un nou camí on la teva ànima dansi plena de llum.

Que les teves passes siguin empremtes lluminoses al cor dels teus amics...

Que, en cada amic, el teu cor faci festa celebrant l'alegria d'una amistat profunda.

Que, en els teus moments de soledat i angoixa, tinguis present en el teu cor el record que tot passa i es transforma, quan tens una ànima generosa.

Que el teu cor tingui les ales d'una espiritualitat conscient i així notaràs la tendresa invisible que acarona la teva vida.

Que un suau ventijol t'acompanyi, a la terra o en l'espai, i per tot arreu on la força invisible de l'amor et condueixi.

Que el teu cor visqui en la presència secreta del que no es pot explicar!

Que els teus pensaments, els teus amors, el teu viure, i el teu caminar per la vida siguin sempre beneïts per aquell amor que estima sempre.

Aquell amor que no s'explica, només se sent.

Que aquest amor sigui el teu destí secret, mentre viatges, tossudament, cap al centre del teu ésser.

Que aquest amor transformi les teves penes en llum, la teva tristor en crits d'alegria, i el teu caminar feixuc en alegres passes de dansa renovadora.

Que mai no t'oblidis de la presència que tens dins teu i que és a tota la creació.

Que tota la teva vida sigui plena de pau i de llum.

LA MORT...

Un home va morir inesperadament ...
En adonar-sen va veure que s'acostava un esser molt especial que no s'assemblava a cap ésser humà, portava una maleta amb ell ...
I li va dir:
Bé amic meu, és hora de marxar, sóc la mort ...
L'home sorprès li va preguntar a la mort ...
-Ja ...tan aviat, tenia molts plans...
Ho sento amic ...
Però és el moment de la teva partida.
-Què portes en aquesta maleta?
I la mort li va contestar:
Les teves pertinences ...
-Les meves pertinences?
-Són les meves coses, els meus vestits, els meus diners?
Em sap greu amic les coses materials que tenies, mai et van pertànyer ...
Eren de la terra....
-Portes els meus records?
Em sap greu amic, aquests ja no vénen amb tu, mai no et van pertànyer...

Eren del temps ...
-Portes els meus talents?
Ho sento amic però aquests mai et van pertànyer ...
Eren de les circumstàncies...
-Portes als meus amics, als meus familiars?
Ho sento amic però ells mai no pertànyer...
Eren del camí...
-Portes a la meva dona i als meus dos fills?
Ho sento amic, ells mai et van pertànyer...
Eren del teu cor...
-Portes el meu cos?
Ho sento amic aquest mai et va pertànyer...
És propietat de la terra...
Llavors...
-Portes la meva ànima?
Em sap greu amic però ella mai et va pertànyer ...
Era de l'Univers...
Llavors l'home ple de por arrabassar a la mort la maleta i en obrir-la...
Es va adonar que estava buida ...
Amb una llàgrima de desesperació brollant dels seus ulls, l'home li va dir a la mort...
-Mai vaig tenir res?
Sí ... amic meu ...
Cada un dels moments que vas viure van ser només teus ...
La vida és només un moment ... Un moment tot teu, gaudeix-lo en la seva totalitat ....
Que res del que creus que et pertany et detingui ...
Viu el ara.
Viu la teva vida.
I no t'oblidis de ser feliç.

AVALUACIÓ DE LA VIDA

Per què plorar mentre vaig caminant, si altres riuen i no tenen peus?

Per què viure pensant en el 10% de les coses que ens fan patir, i no recordar el 90% de les coses bones que ens succeeixen?

No creus que seria bo fer un inventari dels béns que has rebut per viure amb major alegria i optimisme?

En el teu cos hi ha 800 mil milions de cèl·lules treballant contínuament i obrant totes al teu favor i en perfecta harmonia.

En el teu cervell tens 13 mil milions de neurones treballant tan sàviament al teu favor, que si les volguessis reemplaçar per l'ordinador més perfecte del món, aquesta màquina electrònica ocuparà el lloc d'un edifici de setanta pisos d'alt.

En els teus ulls, hi han dipositats 100 milions de receptors que et permeten gaudir de la màgia dels colors, de la llum, de la simpatia de les persones i de la majestat de la natura.

A l'orella hi ha 24 mil milions de filaments que vibren amb el vent, amb el riure dels nens, amb la suau música de les orquestres, amb el trepidar de les aigües escum-ants i en escoltar les paraules amables de les persones que estimes.

Ets una persona humana, i l'ésser humà és l'únic animal que pot parlar, per calmar al aïrat, animar al abatut, estimular al covard i dir ... t'estimo.

Et pots moure, no ets un arbre amarrat a una petita porció de terra. Pots passejar, córrer, ballar i fer esport. Per a això tens 650 músculs, 206 ossos i 7.000 nervis, sincronitzats per obeir i portar-te a on vulguis.

Tens un cor que és una meravella de la natura. Bomba hora rere hora, 36 milions de batecs a l'any, any rere any, despert o adormit, impulsant la sang a través de 100 mil quilòmetres de venes i artèries, que porten més de 2 milions de litres de sang a l'any.

La teva sang és un formidable tresor. Són tot just 4 litres però allà hi ha 22 milions de cèl·lules, i en cada cèl·lula hi ha moltes molècules i en cada molècula hi ha un àtom que oscil·la més de 10 milions de vegades per segon.

Cada dia moren 2 milions de les teves cèl·lules i són reemplaçades per 2 milions més, en una resurrecció que ha continuat des del dia que vas néixer.

En el teu cervell hi ha 4 milions d'estructures sensibles al dolor, 500 mil detectors tàctils, i 200 mil detectors de temperatura ...

... Ara pregunta't:
Creus que no val la pena la teva VIDA?
Els teus pulmons són els millors filtres del món. A través de 600 milions d'alvèols purifiquen l'aire que reben i lliuren al teu cos de deixalles nocives.

El trist és que dediquem molt de temps pensant en el que ens cal i gairebé mai ens aturem a recordar i agrair el molt bo que tenim.

No només pel que fa al teu cos, aplica'l també als dons que tens, a la família que t'ha tocat, a les amistats, a les comoditats de les que gaudeixes i fins i tot a les oportunitats que se t'han presentat. No vegis només el que et cal, agraeix el que ja tens!

Fes comptes dels teus béns, i de les teves alegries també. No perdis temps fent comptes dels teus mals.

I saps per què? ...
Perquè vals moltíssim!

I si t'has despertat avui dia amb força i sense dolor.
... Tens més sort que molts altres.

Col·lecciona pensaments alegres i optimistes, i no se t'oblidi allunyar de la teva ment aquests corbs fastigosos anomenats "pensaments pessimistes" i "records tristos".

Si tens les teves necessitats bàsiques cobertes...
Ets més ric que el 75% dels altres.

Si tens uns estalvis...
Ets part del 10% de la població pròspera del món sencer.

Si pots prendre la mà d'algú, abraçar o només tocar la seva espatlla ...
Alegra't, mai et sentiràs sol.

Si pots llegir aquest post...
Tens més sort que 2 mil milions de persones que no saben llegir.

DOCTORA EN DESENVOLUPAMENT INFANTIL I RELACIONS HUMANES

Un dia, una dona anomenada Maria va anar a renovar el permís de conduir.
Quan li van preguntar quina era la seva professió, ella va dubtar. No sabia molt bé com classificar-se!
El funcionari va insistir: -"El que li pregunto és si té una feina"? -"És clar que tinc una feina"!, va exclamar Maria. -"Sóc mare."! "Nosaltres no considerem això una feina. Vaig a anotar mestressa de casa", va dir el funcionari fredament.

Una amiga seva, anomenada Teresa va assabentar-se del que li havia passat i va pensar sobre això durant algun temps!
Un dia, Teresa es va trobar en una situació similar. La persona que la va atendre era una funcionària de carrera, segura, eficient.
El formulari semblava enorme, interminable. La primera pregunta va ser: "Quina és la seva feina"? Teresa va pensar una mica i sense saber bé com, va respondre:

Sóc "doctora de desenvolupament infantil i relacions humanes"
La funcionària va fer una pausa i Teresa va haver de repetir pausadament, emfatitzant les paraules més significatives. Després de tenir tot anotat, la jove va voler indagar.
-" Puc preguntar"? "Què és el que vostè fa exactament"?

Sense una mica d'agitació en la veu, amb molta calma, Teresa va explicar: "Desenvolupo un programa a llarg termini, dins i fora de casa."

Pensant en la seva família, va continuar: "sóc responsable d'un equip amb el que tinc quatre projectes en marxa. Treballo en règim de dedicació exclusiva. Passo 14 hores al dia en això, i de vegades arribo a les 24 hores."

A mesura que ella anava descrivint les seves responsabilitats, Teresa va notar el creixent to de respecte en la veu de la funcionària.

Quan va tornar a casa, Teresa va ser rebuda pel seu equip: una nena de 12 anys, una altra de 10 i una altra de 7.

Pujant a les habitacions de la casa, va poder sentir al seu projecte més nou: un nadó de sis mesos, provant una nova tonalitat de veu.

Feliç, Teresa va prendre el nadó als seus braços i va pensar en la glòria de la maternitat, amb les seves múltiples responsabilitats i hores interminables de dedicació.

"Mare on està la meva sabata? Mare, m'ajudes a fer un llaç? Mama, el nadó no para de plorar. Mare, em vens a buscar al col·legi? Mare, vindràs demà a la meva funció? Mare, vas de compres? Mare. ... "

Asseguda al llit, Teresa va pensar: "Si jo sóc doctora de desenvolupament infantil i relacions humanes, què seran les àvies!!! I després va descobrir un títol per a elles: Doctores en grau superior de desenvolupament infantil i relacions humanes. I les besàvies... doctores executives en grau superior. I les ties... doctores-ajudants. I a totes les dones, mares, esposes, amigues i companyes: doctores de l'art de fer la vida millor.
En un món on se li dóna tanta importància als títols, en què s'exigeix sempre major especialització en l'àrea professional.

Tornat una especialista en l'art d'estimar ;)

"No et preocupis per no poder donar als teus fills el millor de tot ... Dóna'ls el millor de tu. "

AQUESTS SÓN TEMPS DE...

La paradoxa del nostre temps és que tenim edificis més alts i temperaments més reduïts, carreteres més amples i punts de vista més estrets.

Gastem més però tenim menys, comprem més però gaudim menys.

Tenim cases més grans i famílies més reduïdes, majors comoditats i menys temps.

Tenim més títols acadèmics però menys sentit comú, major coneixement però menor capacitat de judici, més experts però més problemes, millor medicina però menys benestar.

Llencem massa, riem molt poc, vivim molt ràpid, ens enfadem massa, ens desvetllem massa, ens aixequem cansats, llegim molt poc, veiem massa televisió.

Hem multiplicat les nostres possessions però reduït els nostres valors.

Parlem massa, i escoltem poc.

Hem après a guanyar-nos la vida, però no a viure.

Afegim anys a les nostres vides, no vida als nostres anys.

Hem aconseguit anar i tornar de la lluna, però se'ns dificulta creuar el replà per conèixer un nou veí.

Conquerim l'espai exterior, però no l'interior.

Hem fet grans coses, però no per això millors.

Planegem més però aconseguim menys.

Aquests són temps de menjars ràpids i digestions lentes, d'homes de gran talla i fràgil caràcter, d'enormes guanys econòmics i relacions humanes superficials.

Cases més luxoses però llars trencades.

I pastilles que fan de tot, des d'alegrar i calmar, fins a matar.

Són temps en que hi ha molt a l'aparador i molt poc a l'interior.

Recordeu-vos de passar algun temps amb els teus éssers estimats perquè ells no estaran aquí sempre.

Recordeu-vos de ser amable amb els que t'envolten i alegrar el dia a dia.

Recordeu-vos d'abraçar a qui tens a prop perquè aquest és l'únic tresor que pots trobar el cor, sense que et costi ni un cèntim.

Recordeu-vos de dir t'estimo a la teva parella i als teus éssers estimats, però sobretot digues-ho sincerament.

Un petó i una abraçada poden reparar una ferida quan es donen amb tota l'ànima.

Donat temps per estimar i per conversar, i comparteix les teves idees més preuades .

I sempre recorda: La vida no es mesura pel nombre de vegades que prenem alè, sinó pels extraordinaris moments que ens el treuen.

IGUALET, IGUALET QUE AQUÍ .......!

EVOLUCIÓ DE L'IDIOMA DES DELS ANYS 60

<>

AHIR	AVUI
Som cent i la mare	Overbooking
Anar a descansar a un balneari	Anar al Spa
Enganyabadocs	Demo
Targeta de visita	Facebook, Twiter o Tuenti
Treballar com a aprenent	Contracte en Pràctiques
Collonada	Expressió treta de context
Tarat	Transgressor
Saldos	Outlet
Amanerat, Ridícul	Metrosexual
Vestir-se amb qualsevol drapet	Ser fashion
Fer la vida impossible a la feina	Mobbing
Comprar compulsivament	Shopping victim
Perruquer	Estilista
Barreta de pa	Baguette
Venedor	Executiu comercial
Robatori indiscriminat dels polítics	Dèficit públic
Profe de gimnàstica	Personal trainer
Caminar pel camp	Trekking
Mai li va agradar treballar	Ficar-se a polític
Manipular l'opinió pública	Fenomen mediàtic
Tercer Món	Països emergents
Acomiadaments massius	Reestructuració

CINC FORATS IMPRESSIONANTS

Kimberley Big Hole- SuD-Àfrica  La major excavació feta per la mà de l'home. De les seves mines de 1077 metres de profunditat, es van extreure 6 tones de diamants, abans que fossen tancades.

Glory Hole - Monticello Dam, Califòrnia El forat Glory s'utilitza quan el dic aconsegueix la seva capacitat màxima i l'aigua necessita ser drenada del dic. El forat consumeix 14.400 peus cúbics d'aigua per segon.

Gran Forat Blau - Belize Aquest increïble fenomen geogràfic està situat a 60 milles del territori de Belize. Hi ha molts forats blaus al món, però cap tan impactant com aquest.

Forat a Guatemala Aquest forat es va empassa com a mínim 2 dotzenes de cases i va matar a diverses persones quan la terra s'obria en Guatemala.

CONGRÉS DELS DIPUTATS D'ESPANYA 

Aquest forat és el pitjor de tots, capaç d'empassar-se milions i milions d'Euros per any!!! Dels diners que cauen en aquest terrible forat, mai mes se'n sap!!!

SI HEM DE RETALLAR, FEM-HO BÉ

L'ART D'APARELLAR-SE

PER FI! UNA EXPLICACIO QUE ENTENC!

Heidi és la propietària d'un bar a Berlín, que ha comprat amb un préstec bancari. Com és natural, vol augmentar les vendes, i decideix permetre que els seus clients, la majoria dels quals són alcohòlics en atur, beguin avui i paguin un altre dia. Va anotant en un quadern tot el que consumeixen cadascun dels seus clients. Aquesta és una manera com una altra qualsevol de concedir préstecs.

Nota: Però en realitat, no li entra en caixa cap diners físic.

Molt aviat, gràcies al boca a boca, el bar de Heidi es comença a omplir de més clients.

Com els seus clients no han de pagar a l'instant, Heidi decideix augmentar els beneficis pujant el preu de la cervesa i del vi, que són les begudes que els seus clients consumeixen en major quantitat. El marge de beneficis augmenta vertiginosament.

Nota: Però en realitat, és un marge de beneficis virtual, fictici, la caixa segueix estant buida d'ingressos comptants.

Un empleat del banc més proper, molt emprenedor, i que treballa de director a la secció de servei al client, s'adona que els deutes dels clients del bar són actius d'alt valor, i decideix augmentar la quantitat del préstec a Heidi . L'empleat del banc no veu cap raó per preocupar-se, ja que el préstec bancari té com a base per a la seva devolució els deutes dels clients del bar.

Nota: Aneu enxampant la dimensió del castell de cartes?

A les oficines del banc els directius converteixen aquests actius bancaris en "beguda-bons", "al-bons" i "vomita-bons" bancaris. Aquests bons passen a comercialitzar i a canviar de mans en el mercat financer internacional. Ningú comprèn en realitat què signifiquen els noms tan rars d'aquests bons; tampoc entenen quina garantia tenen aquests bons, ni tan sols si tenen alguna garantia o no. Però com els preus segueixen pujant constantment, el valor dels bons puja també constantment.

Nota: El castell de cartes creix i creix i no para de créixer, però tot és fictici, no hi ha darrere solidesa monetària que ho sustenti. Tot són "bons", és a dir, paperets que "representen" tenir valor sempre que el castell de cartes es sostingui.

No obstant això, encara que els preus segueixen pujant, un dia un assessor de riscos financers que treballa en el mateix banc (assessor al qual, per cert, acomiaden aviat a causa del seu pessimisme) decideix que ha arribat el moment de demanar a Heidi el pagament del seu préstec bancari, i Heidi, al seu torn, exigeix ​​als seus clients el pagament dels deutes contrets amb el bar.

Però, és clar, els clients no poden pagar els deutes.

Nota: Perquè segueixen sense tenir ni un cèntim! Han pogut beure cada dia al bar perquè "es comprometien" a pagar els seus deutes, però els diners físic no existeix.

Heidi no pot tornar els seus préstecs bancaris i entra en fallida.

Nota: I Heidi perd el bar.

Els "beguda-bons" i els "al-bons" pateixen una caiguda d'un 95% del seu valor. Els "vomito-bons" van lleugerament millor, ja que només cauen un 80%.

Les companyies que proveeixen al bar de Heidi, que li van donar llargs terminis per als pagaments i que també van adquirir bons quan el seu preu va començar a pujar, es troben en una situació inèdita. El proveïdor de vins entra en fallida, i el proveïdor de cervesa ha de vendre el negoci a una altra companyia de la competència.

Nota: Perquè els proveïdors de vins i cerveses també li fiaven a Heidi, creient que estaven segurs que cobrarien amb escreix al cap del temps. Com que no han pogut cobrar donat que els diners no existeix, el deute de Heidi se'ls ha menjat a ells.

El govern intervé per salvar el banc, després de converses entre el president del govern i els líders dels altres partits polítics.

Per poder finançar el rescat del banc, el govern introdueix un nou impost molt elevat que pagaran els abstemis.

Nota: Que és el que de veritat ha passat. Amb els impostos dels ciutadans innocents, els governs han tapat el forat financer creat per l'estupidesa dels bancs.

EL MES SORPRENENT DE LA HUMANITAT!!!

El més sorprenent de la humanitat és que s'avorreixen de ser nens i vulguin créixer ràpid, per després desitjar ser nens una altra vegada. Que malgastin la salut per fer diners i després perden els diners per recuperar la salut. Que anhelen el futur i oblidin el present i així no visquin ni el present ni el futur. Que visquin com si mai anessin a morir i moren com si mai haguessin viscut .......

La humanitat hauria d'aprendre que no poden fer que ningú els estimi sinó deixar-se estimar, que el més valuós en la vida no és el que tenim sinó a qui tenim, que una persona rica no és qui té més sinó qui necessita menys i que el diner pot comprar tot menys la felicitat, QUE EL FÍSIC ATREU PERÒ lA PERSONALITAT ENAMORA. Que Qui NO VALORA el que té, algun dia es lamentarà per haver-ho perdut i que qui fa mal algun dia rebrà el seu merescut. Si vols ser feliç fes feliç a algú, si vols rebre, dona una mica de tu, envolta't de bones persones i sigues una d'elles. Recorda, de vegades a qui menys esperes és qui et farà viure bones experiències! Mai arruïnis el teu present per un passat que no té futur.

Una persona forta sap com mantenir en ordre la seva vida. Fins i tot amb llàgrimes als ulls, se les arregla per dir amb un somriure, "estic bé".

13 LÍNIES PER VIURE

1. Et vull no per qui ets, sinó ....... per qui sóc quan estic amb tu.

2. Cap persona mereix les teves llàgrimes, i qui se les mereixi no et farà plorar.

3. Només perquè algú no t'estimi com tu vols, no significa que no t'estimi amb tot el seu ésser.

4. Un veritable amic és qui et pren de la mà, i et toca el cor.

5. La pitjor forma d'estranyar a algú, és estar assegut al seu costat i saber que mai el podràs tenir.

6. Mai deixis de somriure, ni tan sols quan estiguis trist, perquè mai saps qui es pot enamorar del teu somriure.

7. Pots ser només una persona per al món, però per a una persona tu ets el món.

8. No passis el temps amb algú que no estigui disposat a passar-ho amb tu.

9. Potser Déu vulgui que coneguis molta gent equivocada abans que coneguis a la persona adequada, perquè quan per fi la coneguis sàpigues estar agraït.

10. No ploris perquè ja s'acaba, somriu perquè va succeir.

11. Sempre n'hi haurà de gent que et vol mal, així que el que has de fer és seguir confiant, i ser més acurat en qui confiïs dues vegades.

12. Converteix-te en una millor persona i assegurat de saber qui ets abans de conèixer a algú més, i esperar que aquesta persona sàpiga qui ets.

13. No t'esforcis tant, les millors coses succeeixen si més no te les esperes.

Gabriel García Marquez.

FARMACIOLA DE LA VIDA

Tots necessitem una farmaciola d'emergència amb el següent contingut:

. Unes ulleres.
. Una goma elàstica.
. Una venda.
. Un llapis.
. Fil.
. Goma d'esborrar.
. Un petonet de xocolata.
. Una bosseta de te.

Et preguntaràs perquè serveixen tots aquests ingredients!

LES ULLERES ...
Són per veure totes les qualitats de la gent que ens envolta.
 

LA GOMA ELÀSTICA ...
Per recordar ser flexible quan la gent o les coses no són com voldríem.
 

LA VENDA ...
Per curar els sentiments ferits, tant els nostres com els dels altres.
 

EL LLAPIS ...
Per anotar totes les coses bones que rebem quotidianament.
 

LA GOMA
Per recordar-nos que cada un de nosaltres cometem errors i així tenim ocasió de esborrar-los.
 

EL FIL
Per lligar a les persones que realment són importants en la nostra vida i que la rutina ens les pot fer oblidar.
 

EL PETONET DE XOCOLATA
Per recordar-nos que tot el món necessita un petonet, un mim i una paraula tendra cada dia.
 

I FINALMENT LA BOSSETA DE TE
Perquè al final del dia puguem descansar, relaxar-nos i reflexionar.
 

Que aquesta farmaciola pugui ser el teu suport en cas de necessitat.

LA DELICADESA DELS PENSAMENTS...

Néixer. Agafar un glop d'aire amb el primer plor.
Un crit.
La primera lluita.
Una esgarrapada a la pròpia història.

Caminar... Sempre caminar.
Dia a dia fer passar els anys.
En solitud, però acompanyats.

Aprendre a volar.
Trobar parella.

I viure mil primaveres en l'amor.

I el món ser sols una sola casa...

I passar tempestes...
Fins quasi semblar que tot està perdut...
Fins sentir el dolor i la pèrdua...

I trobar bonances...I respirar i agrair.

Aprendre vivint la bellesa i la fragilitat que conté la vida, la pròpia vida.

Submergir-se, deixar-se amarar...
Que tot l'ésser respiri, bategui, sofreixi, gaudeixi...

I també unir esforços, viure els somnis...

Cercar companys de camí.
Demanar ajuda.
Acceptar la diferència.

Donar i rebre.
Avui tu, demà jo.
Viure i morir...
Donar vida, prendre-la...
Acceptar el cercle com és.

Acceptar-te tu com ets.

Acceptar l'altre com és...
Estimar, estimar-te, estimar l'altre.
Sempre i a cada dia seguir en aquest aprenentatge.
El de l'amor.

I assumir tot: vida i mort.
Mur, esquerda, opressió...
Joia, obertura, esperança.
El que és i el que pot ser.
La meva força i la meva fragilitat.

Un crit.
Un clam.
Un plor.
Un gràcies.

Un renec.
Una pregària.
Un cant.

Un som-hi! , un anem, un junts...
Saber que visc en comunitat malgrat ser un jo.
I viure en solitud però acompanyat, acompanyada.

Davant l'horror cercar sempre la llum, l'esperança.

Així és la vida:
Terra eixuta, terra assadollada.
Aridesa i abundància.
Riquesa i pobresa.
Una esperança sempre a l'horitzó.

Un camí vers la llum.

Tant de bo aquest fos el nostre objectiu...
Viure sense por!

Desprendre'ns de tot.
I volar sense res
Aprendre a deixar coses.
A despullar-nos poc a poc de tot.

I quedar-nos tant sols amb l'essencial.

L'essencial...

El que de veritat importa.
El que cap diner no pot comprar.

Amor, tendresa, respecte,joia, companyia, pau,...
La tendresa d'una abraçada, l'escalfor d'un cos.
El somriure d'una mare, els ulls de l'amant.
El cant de la natura.
Els amics, els companys.
La llum de la tarda.
El repòs vora el riu.
El silenci...

Al capdavall la llum del nostre viure, allò que ens dóna ales.

Podem així seguir en el nostre vol.
Fins arribar al nostre darrer dia.

I sense cap por enlairar-nos, fondre'ns, deixar-ho ja tot.
Ser u amb l'U.
Volar eternament lliures.

I tornar a ser criatures.
Els ulls ben oberts cap a la llum.

I un si als llavis.
I un gràcies al cor!