LA MORT...

Un home va morir inesperadament ...
En adonar-sen va veure que s'acostava un esser molt especial que no s'assemblava a cap ésser humà, portava una maleta amb ell ...
I li va dir:
Bé amic meu, és hora de marxar, sóc la mort ...
L'home sorprès li va preguntar a la mort ...
-Ja ...tan aviat, tenia molts plans...
Ho sento amic ...
Però és el moment de la teva partida.
-Què portes en aquesta maleta?
I la mort li va contestar:
Les teves pertinences ...
-Les meves pertinences?
-Són les meves coses, els meus vestits, els meus diners?
Em sap greu amic les coses materials que tenies, mai et van pertànyer ...
Eren de la terra....
-Portes els meus records?
Em sap greu amic, aquests ja no vénen amb tu, mai no et van pertànyer...

Eren del temps ...
-Portes els meus talents?
Ho sento amic però aquests mai et van pertànyer ...
Eren de les circumstàncies...
-Portes als meus amics, als meus familiars?
Ho sento amic però ells mai no pertànyer...
Eren del camí...
-Portes a la meva dona i als meus dos fills?
Ho sento amic, ells mai et van pertànyer...
Eren del teu cor...
-Portes el meu cos?
Ho sento amic aquest mai et va pertànyer...
És propietat de la terra...
Llavors...
-Portes la meva ànima?
Em sap greu amic però ella mai et va pertànyer ...
Era de l'Univers...
Llavors l'home ple de por arrabassar a la mort la maleta i en obrir-la...
Es va adonar que estava buida ...
Amb una llàgrima de desesperació brollant dels seus ulls, l'home li va dir a la mort...
-Mai vaig tenir res?
Sí ... amic meu ...
Cada un dels moments que vas viure van ser només teus ...
La vida és només un moment ... Un moment tot teu, gaudeix-lo en la seva totalitat ....
Que res del que creus que et pertany et detingui ...
Viu el ara.
Viu la teva vida.
I no t'oblidis de ser feliç.