QUE ENS PRENGUIN L'ALÈ

La paradoxa del nostre temps és que tenim edificis més alts i temperaments més reduïts, carreteres més amples i punts de vista més estrets. Gastem més però tenim menys, vam comprar més però gaudim menys. Tenim cases més grans i famílies més petites, majors comoditats i menys temps. Tenim més graus acadèmics però menys sentit comú, més coneixement però menor capacitat de judici, més experts però més problemes, millor medicina però menor benestar.

Bevem massa, fumem massa, malgastem massa, riem molt poc, conduïm molt ràpid, ens enfadem massa, ens desvetllem massa, ens alcem cansats, llegim molt poc, veiem massa la televisió i preguem molt poques vegades.
Hem multiplicat les nostres possessions però reduït els nostres valors. Parlem massa, estimem massa poc i odiem molt freqüentment.
Hem après a guanyar-nos la vida, però no a viure. Afegim anys a les nostres vides, no vida als nostres anys. Hem aconseguit anar i tornar de la lluna, però se'ns dificulta creuar el carrer per conèixer un nou veí. Conquerir l'espai exterior, però no l'interior. Hem fet grans coses, però no per això millors.

Hem netejat l'aire, però contaminem la nostra ànima. Conquerir l'àtom, però no els nostres prejudicis. Escrivim mes però aprenem menys. Planegem més però aconseguir menys. Hem après a córrer, però no a esperar. Produïm ordinadors que poden processar més informació i difondre-la, però ens comuniquem cada vegada menys i menys.
Aquests són temps de menjars ràpids i digestió lenta, d'homes de gran talla i curtedat de caràcter, d'enormes guanys econòmics i relacions humanes superficials. Avui en dia hi ha molts ingressos però més divorcis, cases més luxoses però llars trencats. Són temps de viatges ràpids, morals dubtoses, amors d'una nit, cossos obesos, i píndoles que fan de tot, des de alegrar i apaivagar, fins a matar. Són temps en que hi ha molt a l'aparador i molt poc al celler. Temps en què la tecnologia pot fer-te arribar aquesta carta, i en que tu pots triar compartir aquestes reflexions o simplement esborrar-les.

Recordeu-vos de passar algun temps amb els teus éssers estimats perquè ells no seran aquí sempre.

Recordeu-vos de ser amable amb qui ara t'admira, perquè aquesta personeta creixerà molt aviat i s'allunyarà de tu.

Recordeu-vos d'abraçar a qui tens a prop perquè aquest és l'únic tresor que pots trobar el cor, sense que et costi ni un cèntim.

Recordeu-vos de dir t'estimo a la teva parella i als teus éssers estimats, però sobretot digues-ho sincerament. Un petó i una abraçada poden reparar una ferida quan es donen amb tota l'ànima.

Recorda agafar-te de la mà amb el teu ésser estimat i atresorar aquest moment, perquè un dia aquesta persona ja no estarà amb tu.
Donat temps per estimar i per conversar, i comparteix les teves més preuades idees.

I sempre recorda:
La vida no es mesura pel nombre de vegades que prenem alè, sinó pels extraordinaris moments que ens el treuen.


Dit per: George Carlin.

3 comentaris:

  1. Sempre interessants les teves reflexions, tot i que discrepo del tarannà excessivament pessimista
    Actualment podem trobar elements per l'esperança: tenim més coneixement i informació que mai, per posar algún exemple. Em diràs que això és una arma de doble tall, que tot depèn com s'utilitzi..és una discussió llarga. Seguirem parlant

    salut

    ResponElimina
  2. Hola:

    Estupendas reflexions.

    Sabeu jo soc una persona que sempre veu el got mig ple.
    La Fe i l´esperança, també m´ajuden molt i els principis que m´hen donat, son unes bones eines per caminar en aquesta vida, on cadasq´un trova el caminet que li va millor.
    Tot som diferents e irrepetibles.

    Enhorabona m´agrada molt el vostre blog.

    Una abraçada desde Valencia, encare que jo soc de Barcelona, pero fa 35 anys que visc al Llevant, Montserrat

    ResponElimina
  3. bones receptes... els somnis s'han de cuidar perquè no esdevinguin malsons..

    felicitats per l'entrada

    ResponElimina