LA HISTÒRIA DE PEPE

Pepe era el tipus de persona que t’agradaria ser.
Sempre estava de bon humor i sempre tenia alguna cosa positiva a dir. Quan algú li preguntava com li anava, ell responia: "Millor, impossible"
Havia canviat de feina diverses vegades i alguns dels seus col·laboradors l'havien seguit en tots els seus canvis.
La raó per la qual el seguien era la seva actitud: era un motivador natural.
Si un empleat tenia un mal dia, Pepe hi era per dir-li a l'empleat com veure el costat positiu de la situació.

Un dia vaig anar a buscar Pepe i li vaig preguntar:
No ho entenc .... no és possible ser una persona positiva tot el temps. Com ho fas? ...
Pepe va respondre: Cada matí em desperto i em dic a mi mateix: "Pepe, tens dues opcions avui: pots triar estar de bon o de mal humor". Escullo estar de bon humor.
Cada vegada que passa una cosa dolenta, puc escollir entre ser una víctima o aprendre d'això. Escullo aprendre d'això "
Cada vegada que algú ve a mi per queixar-se, puc acceptar la seva queixa o puc assenyalar el costat positiu de la vida. Trio assenyalar el costat positiu de la vida.
- Si, és clar, però no és tan fàcil, vaig protestar.
- Sí, ho és, va dir Pepe. Tot en la vida és sobre eleccions. Quan treus tota la resta, cada situació és una elecció. Tu tries com reacciones davant de cada situació, tu tries com la gent afectarà el teu estat d'ànim, tu tries estar de bon o de mal humor.
En resum:
TU TRIES COM VIURE LA VIDA.

Vaig reflexionar en el que Pepe em va dir ...
Per qüestions de residència, varem perdre contacte, però sovint pensava en Pepe quan havia de fer una elecció en la vida en comptes de reaccionar contra ella.
Anys més tard, vaig saber que Pepe va fer una cosa que mai s'ha de fer en un negoci, va deixar la porta del darrera oberta i un matí va ser assaltat per tres lladres armats.
Tractava d'obrir la caixa forta, la seva mà, tremolant pel nerviosisme, va relliscar de la combinació. Els assaltants van sentir pànic i li van disparar.
Pepe va ser trobat relativament aviat i portat d'emergència a una clínica. Després de vuit hores de cirurgia i setmanes de teràpia intensiva, Pepe va ser donat d'alta, encara amb fragments de bala en el seu cos.

Em vaig trobar amb Pepe sis mesos després de l'accident i quan li vaig preguntar com estava, em va respondre:
"Millor, impossible".
Li vaig preguntar què va passar per la seva ment en el moment de l'assalt. Va contestar:
"Quan estava tirat al terra, vaig recordar que tenia dues opcions: podia triar viure o podia triar morir.
VAIG ELEGIR VIURE ".
"No vas sentir por?" Li vaig preguntar.
Pepe continuar: "Els metges van ser genials. No deixaven de dir-me que estaria bé. Però quan em van portar al quiròfan i vaig veure les expressions en les cares dels metges i infermeres, realment em vaig espantar. Podia llegir en els seus ulls:" És home mort. " Vaig saber llavors que havia de prendre una decisió ".
Què vas fer? "Vaig preguntar.
Pepe em va dir: "Bé, un dels metges em va preguntar si era al·lèrgic a alguna cosa, i respirant profund vaig cridar: -" Sí, a les bales "- Mentre reien, els vaig dir:" estic escollint viure, opereu-me com a un viu, no com a un mort ".
Pepe va viure per la mestria dels metges, però sobretot per la seva sorprenent ACTITUD.
Aprendre que CADA DIA TENIM L'ELECCIÓ de viure plenament. La ACTITUD, finalment, ho és tot.
Al final la decisió de
Com ets!
Com et veus!
Com et sents!
Com vius!
ÉS TEVA!

NOMÉS ES FRUSTREN AQUELLS QUE DEIXEN DE VEURE LA PART POSITIVA DELS SEUS RESULTATS I DE LA VIDA ... 

6 comentaris:

  1. una gran veritat, si, però que costa molt d'aplicar. si ho sabem controlar de ben segur que serem d'allò més feliços

    ResponElimina
  2. Sempre podem triar com entomar la realitat, un bon conte. I no oblidem que cada disgust pot ser una arruga, i això si que fa por! ;P

    ResponElimina
  3. Un relat optimista
    he conegut algun Pepe al llarg de la meva vida i he arribat a la conclusió que per més que t'hi escarrassis si no tens aquest tarannà positiu de forma innata, no hi ha res a fer

    salut

    ResponElimina
  4. M'agrada l'aptitud de Pepe. Hi ha moltes persones qeu sempre esculleixen ser vítimes. I sempre van dient: és que jo he passat MOLT. Jo els dic el passat, passat està, no el podem modificar, però sí qeu podem viure l'ara i aquí... Amb la quantitat de llibres d'autoajuda que hi ha al mercat (alguns no valen res, els seus autors haurien d'anar al psiquaitre...) tothom hauria de ser i sentir-se feliç.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  5. Et podan donar a la vida molts bons consells pero si tú no saps aplicarlos no serveixen de res, al final com vols ser, es teva.

    ResponElimina
  6. Hola amics i amigues o viceversa, lleidetns/es. Hi a que ser positiu.
    I tant que si.

    Desde Valencia. Visca Lleida i els/les, lledidetans/nes.

    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina