28 de gener de 2011
Els pares d'un nadó en estat crític diuen que no li van detectar una meningitis.
Afirmen que li van diagnosticar un còlic al CAP de la Bordeta i el van enviar a casa
26 de gener de 2011
El personal d'Urgències denuncia per escrit el col·lapse del servei Setanta infermeres i metges envien a la direcció un document en què adverteixen que no poden fer la feina adequadament.
3 de febrer de 2011
12 de febrer de 2011
Denuncian la muerte de un feto por una negligencia del Arnau.
Que esta passant? Perdoneu lo dura que em posaré en aquest post però no puc estar callada davant aquests fets, cada cop més normals en la nostra premsa e informatius.
Aquests fets de dalt han passat a Lleida amb poc dies de diferencia i han estat denunciats, ara m’agradaria saber quants en son en total?, ja que moltíssims no denuncien.
Crec que tots coneixem alguna persona que a sofert negligències mediques o un tracte escandalosament abusiu per no arribar a parlar de la mort. I nosaltres anant aguantant el tipus i pagant religiosament la “quota”.
Perquè no denunciem? De que tenim por? Si tots, i dic tots, els que han sofert un mal tracte, una mala gestió, una negligència ens queixa-se’m podríem almenys intentar caviar les coses. Que ens passa? Es la nostra salut la dels nostres familiars, son els nostres cales, si, els que tan ens costen guanyar.
Estem acostumats a mirar o llegir aquestes noticies i pensem que a nosaltres això no ens toca, fins que ens passa i us dic que passa i desprès que? res de res!
Si tots ens unim no i haurà tants abusos ni accidents mortals per negligències.
També vull dir que en el mon de la sanitat i han excel·lents professionals els quals també haurien de denunciar aquestes persones que no vull dir pas que siguin dolentes si no que per la seva professió tenen en les seves mans la vida d'altres persones i que un error pot ser fatal, per lo tan s’han de fer responsables dels seus actes i no tapar-se entre ells, ja que fen això nomes aconsegueixen embrutar el bon nom de la professió i deixen que sense afrontar responsabilitats se’ls emportin ben calentes al cap de la jornada.
No calleu! Denuncieu! Poseu queixes! Per que el que per vosaltres a estat un ensurt, pel que be al darrere li pot costar la vida.
Ja se que he parlat com si tots els sanitaris fossin un desarmats, però ja he dit que ni ha que son uns magnífics professionals i des d’aquí xapo per ells.
Tota la rao, cuantes vegades callen i no el tindrian que fer!!!!
ResponEliminaLa veritat és que callem en excés. ¿Passotisme?, No sé. Però no defensem com cal els nostres drets.
ResponEliminaes tot tant complicat que ens fa mandra fins i tot queixar-nos per escrit...tal com s'ha de fer
ResponEliminaHola magazine.cat. Estic d'acord amb tu que si hi ha negligències s'han de denunciar, però vull afegir-hi un punt de reflexió. Els hospitals estan desbordats de gent i pateixen retallades de recursos, tant materials com humanes. Això suposa que el personal sanitari ha de treballar més hores i/o en pitjors condicions. No justifico les negligències, però potser ells no en tenen tota la culpa. Crec que és un tema una mica més complex.
ResponEliminaUna abraçada magazine.cat!
Estic d’acord amb tu ventafocs, però tot i amb això, falta molta humanitat en el mon de la medicina, jo crec que es un dels valor que avui en dia s’han perdut, i no te res a veure amb els recursos, si no amb la bona voluntat del personal.
ResponElimina