VULL SEPARAR-ME!

Escolta Espanya, hem arribat al final d'el camí. Vull separar-me. No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi. M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del que jo he fet perquè anéssim millor.

Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua
castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva. Els teus Reis t'els pots quedar, em surten molt cars.

Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu. Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills. Tinc clar que t'hauré de passar una pensió. Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre. Que absurd!Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada ( llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre ), perquè a més de masclista, deu ser falsa.

Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te.Que tinguis sort!
Adéu, Espanya!

8 comentaris:

  1. Hola bon día:

    No ving a parlar de política, sino a agrairte la teva felicitació, per el meu sant.

    Jo soc una ciudadana d´aquest Planeta i voldria Pau i Armonia amb tot el món.

    El si estic una mica disgustada es perque ens en tret la TV3 a Valencia.

    Una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
  2. Molt bo! Genial i, sobretot, totalment cert. De tota manera, com diu la Montse, tant de bo poguèssim viure amb total harmonia. Seria genial, oi? Apa, una abraçada i salut! :)

    ResponElimina
  3. Primer de tot felicitar a la Montserrat :)

    Amb això del que parlem...tu i jo, només podem escriure o somniar mentre els que manen cobran cada més...i això els que poden fer, no fan promeses...i els que les fan...saben que no les hauran de acomplir...tu i jo...continuarem pagan poltrones aqui i allà...farem com IKEA doncs...la republica independent de casa nostre...dic jo.

    ResponElimina
  4. Si saps com fer-lo jo també mi apunto
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. esperem que la pensió alimentaria de tots aquells fills...... no et surti massa cara

    ResponElimina
  6. Estic completamente d'acord amb tu i el Rafa.

    ResponElimina
  7. Jo també m'hi apunto, també em vull separar, però una separació portada amb cara i ulls i supervisada pel poble. Ho dic perquè avui uns independentistes demanaven signatures i jo els he preguntat:-Sou d'algun partit polític? i sí, n'hi havia de dos partits i una associació de veíns del poble. Aleshores no he signat , perquè un dels partits havia estat al govern i tampoc havia fet gran cosa...Si ja sé que als polítics els triem nosaltres però moltes vegades ens deceven.
    I visca El Barça que acava de guanyar!!!
    M.Roser

    ResponElimina
  8. Des de València, jo us comprenc, però també hem sentisc ciutadana del món. Sóc mare adoptant, i el viatgar m'ha fet compendre d'altra forma diferent el món.
    Sou altra forma de pensar, de treballar, de reflexionar, jo us trobe no com un marit i muller, sino com germans, que sempre estem discutint, i sou els germans majors... i l'espill en el que vores....
    Estic molt, però que molt molesta de no poder vore la tv3, i en canvi veig televisión metropolitanes il·legals, més tarotistes i canals polítics i religiosos....
    Felicitats pel partit d'aquesta nit del Barça.
    Malaugradament.... hi han divorcis difícils... i aquest ho sembla...
    Jo encantada que estigau encara en l'estat espanyol, si no no podriem dir a València:" Es queixem dels catalans però açò en Catalunya no hi passa hi ho fan millor...".

    ResponElimina