ARREGLANT EL MÓN

Un científic que vivia preocupat amb els problemes del món, estava resolt a trobar els mitjans per disminuir-los.

Així que passava dies en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes.

Un dia, el seu fill de 7 anys va envair el seu laboratori decidit a ajudar-lo a treballar.

El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre costat.

Veient que era impossible treure'l, el pare va pensar en alguna cosa que pogués donar-li, amb l'objecte de distreure la seva atenció.

De sobte, es va trobar amb una revista on hi havia un mapa amb el món, just el que necessitava.

Amb unes tisores va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta l'hi va lliurar al seu fill dient:

Com t'agraden els trencaclosques, et donaré el món tot trencat perquè ho reparis sense ajuda de ningú.

El científic va calcular que al petit li duria 10 dies compondre el mapa, però no va ser així.

Passades algunes hores escoltar la veu del nen que ho cridava calmadament:

Pare, pare, ja l'he fer tot, he aconseguit acabar-lo.
Al principi el pare no va creure en el nen.
Va pensar que seria impossible que a la seva edat hagués aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist abans.

Desconfiat, el científic va aixecar la vista de les seves anotacions amb la certesa que veuria el treball digne d'un nen.

Però per a la seva sorpresa, el mapa estava complet.
Tots els trossos havien estat col locats en els seus deguts llocs.

Com era possible?
Com el nen havia estat capaç de fer-ho?

D'aquesta manera el pare va preguntar amb sorpresa al seu fill:
Fillet, tu no sabies com era el món.
Com ho has aconseguit?

El nen va respondre:
Pare, va respondre el nen, jo no sabia com era el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que de l'altre costat hi havia la figura d'un home.

Així que vaig donar la volta al mapa i vaig començar a recompondre a l'home, que sí sabia com era.

Quan vaig aconseguir arreglar l'home, vaig donar volta al full i vaig veure que havia arreglat al món.

Gabriel García Márquez
 
De vegades els nostres problemes són difícils de resoldre, però si els miréssim a l'inrevés, amb una altra visió, allà podrem trobar la solució. Sempre hi ha una forma de resoldre les coses.

4 comentaris:

  1. molt bona aquesta...primer arreglem l'home i el món rodarà solet

    ResponElimina
  2. Diuan que tot té remei meys la mor!!,per tan tot se solució.

    ResponElimina
  3. Doncs, sí Magazine.Cat, cal recompondre l’home amb la mirada d’un nen per arreglar el món.

    ResponElimina
  4. caram et felicito és un dels blocs més complet que he vist fins ara

    una salutació cordial des de mataró
    joan

    ResponElimina