PER FI! UNA EXPLICACIO QUE ENTENC!

Heidi és la propietària d'un bar a Berlín, que ha comprat amb un préstec bancari. Com és natural, vol augmentar les vendes, i decideix permetre que els seus clients, la majoria dels quals són alcohòlics en atur, beguin avui i paguin un altre dia. Va anotant en un quadern tot el que consumeixen cadascun dels seus clients. Aquesta és una manera com una altra qualsevol de concedir préstecs.

Nota: Però en realitat, no li entra en caixa cap diners físic.

Molt aviat, gràcies al boca a boca, el bar de Heidi es comença a omplir de més clients.

Com els seus clients no han de pagar a l'instant, Heidi decideix augmentar els beneficis pujant el preu de la cervesa i del vi, que són les begudes que els seus clients consumeixen en major quantitat. El marge de beneficis augmenta vertiginosament.

Nota: Però en realitat, és un marge de beneficis virtual, fictici, la caixa segueix estant buida d'ingressos comptants.

Un empleat del banc més proper, molt emprenedor, i que treballa de director a la secció de servei al client, s'adona que els deutes dels clients del bar són actius d'alt valor, i decideix augmentar la quantitat del préstec a Heidi . L'empleat del banc no veu cap raó per preocupar-se, ja que el préstec bancari té com a base per a la seva devolució els deutes dels clients del bar.

Nota: Aneu enxampant la dimensió del castell de cartes?

A les oficines del banc els directius converteixen aquests actius bancaris en "beguda-bons", "al-bons" i "vomita-bons" bancaris. Aquests bons passen a comercialitzar i a canviar de mans en el mercat financer internacional. Ningú comprèn en realitat què signifiquen els noms tan rars d'aquests bons; tampoc entenen quina garantia tenen aquests bons, ni tan sols si tenen alguna garantia o no. Però com els preus segueixen pujant constantment, el valor dels bons puja també constantment.

Nota: El castell de cartes creix i creix i no para de créixer, però tot és fictici, no hi ha darrere solidesa monetària que ho sustenti. Tot són "bons", és a dir, paperets que "representen" tenir valor sempre que el castell de cartes es sostingui.

No obstant això, encara que els preus segueixen pujant, un dia un assessor de riscos financers que treballa en el mateix banc (assessor al qual, per cert, acomiaden aviat a causa del seu pessimisme) decideix que ha arribat el moment de demanar a Heidi el pagament del seu préstec bancari, i Heidi, al seu torn, exigeix ​​als seus clients el pagament dels deutes contrets amb el bar.

Però, és clar, els clients no poden pagar els deutes.

Nota: Perquè segueixen sense tenir ni un cèntim! Han pogut beure cada dia al bar perquè "es comprometien" a pagar els seus deutes, però els diners físic no existeix.

Heidi no pot tornar els seus préstecs bancaris i entra en fallida.

Nota: I Heidi perd el bar.

Els "beguda-bons" i els "al-bons" pateixen una caiguda d'un 95% del seu valor. Els "vomito-bons" van lleugerament millor, ja que només cauen un 80%.

Les companyies que proveeixen al bar de Heidi, que li van donar llargs terminis per als pagaments i que també van adquirir bons quan el seu preu va començar a pujar, es troben en una situació inèdita. El proveïdor de vins entra en fallida, i el proveïdor de cervesa ha de vendre el negoci a una altra companyia de la competència.

Nota: Perquè els proveïdors de vins i cerveses també li fiaven a Heidi, creient que estaven segurs que cobrarien amb escreix al cap del temps. Com que no han pogut cobrar donat que els diners no existeix, el deute de Heidi se'ls ha menjat a ells.

El govern intervé per salvar el banc, després de converses entre el president del govern i els líders dels altres partits polítics.

Per poder finançar el rescat del banc, el govern introdueix un nou impost molt elevat que pagaran els abstemis.

Nota: Que és el que de veritat ha passat. Amb els impostos dels ciutadans innocents, els governs han tapat el forat financer creat per l'estupidesa dels bancs.